Primo Levi i Paul Celan

«El que es pot dir és preferible al que no es pot dir; la paraula humana, a l’udol animal. No és casualitat que els dos lírics menys comprensibles en alemany, Trakl i Celan, amb una diferència de dues generacions entremig, se suïcidessin. El seu destí comú fa pensar en l’obscuritat de la seva poesia com a disposició a la mort, en no voler ésser, en una fuga del món que després van culminar en una mort escollida. Si la seva lírica és un missatge, aquest s’enfonsa en murmuris de fons: no ens transmet, no ens participa res, no és llenguatge, en tot cas és una llengua fosca, mutilada, com la del qui agonitza sol, que és com estarem tots en l’instant de la mort.» Tot això ho va escriure Primo Levi. L’11 d’abril de 1987 es va suïcidar. La seva prosa és clara.

Primo_Levicelan

Anuncis

El somni de Piotr Tkatxev

Aquesta és la descripció que, al final del segle XIX, Piotr Tkatxev feia de la societat rural un cop hagués triomfat la revolució socialista:

«El pagès tindrà una vida tranquil·la i alegre. Tindrà el moneder ple però no pas de cèntims de coure, sinó de monedes d’or. Tindrà tant de bestiar que no el podrà ni comptar. A taula hi tindrà, des de l’alba fins a la posta del sol, tota mena de viandes i pastissos i vins dolços. I menjarà i beurà tot el que la panxa li permetrà, i només treballarà quan li vingui de gust, i ningú no gosarà forçar-lo a fer res: si et ve de gust, menja; si et vaga, jau davant la llar de foc. Una vida meravellosa i feliç!»

Aquest i altres somnis protagonitzen el monogràfic del quinzè funàmbul.

Resultat d'imatges de piotr tkachov

Quinzè funàmbul

Aquí teniu el quinzè funàmbul: el funàmbul 15 primavera 2019. Aquest n’és l’índex:

Editorial

Pòrtic / La meva vida (fragment), Marc Chagall

Monogràfic: Somnis

La conquesta de la ubiqüitat, Paul Valéry

Sobre els somnis, Thomas Browne

Insomnis, Joan Fuster

Què és un americà?, J. Hector St. John De Crèvecoeur

Carta a Wilhelm Fliess, Sigmund Freud

Un minut de la humanitat (fragments), Stanislaw Lem

Ancestral, Cynthia Rimsky

Epimènides, Diògenes Laerci

Literatura, el son i els somnis, Thomas Wheatland

La raó adormida, Brian A. Oard

Aurèlia (fragment), Gérard de Nerval

Un tret en la foscor

El somni de Piotr Tkatxev, David Cuscó i Escudero

Aquí parlem de la gran ciutat de Comadi i de la província de Réobarles,

Marco Polo

El somni de Coleridge, Jorge Luis Borges

Avís, Thomas Bernhard

Somni, Robert Walser

La tomba, Salomon Malka

Ressenya / «Enyor», un poema de Josep Carner, Enric Iborra

35 mil·límetres / En defensa de Bresson, Jonathan Rosenbaum

Art menor / «El veredicte de la pedra», Seamus Heaney

Colofó / La font de la saviesa és la bogeria, Giorgio Colli

Rhema

Imatges

Vies

Le-reve-1932

Catorzè funàmbul

Aquí teniu el catorzè funàmbul: el funàmbul 14 hivern 2018. Aquest n’és l’índex:

Editorial

Pòrtic

Carta de Jean Toomer a Sherwood Anderson, Jean Toomer

Monogràfic: Praga

Pròleg, Jaroslav Hašek

La fundació de Praga, Eduard Petiška

La casa número 22 del Carreró d’Or, Harald Salfellner

La creació del Golem, Chaim Blok

Jiří Weil, Philip Roth

Čapek contra Stefansson, Karel Čapek

Hermann Ungar, un oblit injust, Arnoldo Liberman

Les dues mil paraules, Ludvík Vaculík

L’explotació del mite de la Primavera de Praga, Jan Richter

Un passeig per la Praga mediàtica, Ivan Klíma

Praga et maleirà, Juan Forn

Mozart a Praga, Joseph Wechsberg

Leo Perutz: el sol de Praga es va pondre a la Mediterrània, Hans-Harald Müller

Senyor, compadeix-te de mi, Leo Perutz

Hašek i Kafka, Milan Kundera

A la gent de Praga, Jan Hus

La ciutat de les cent torres, Ernst Roth

El miracle secret, Jorge Luis Borges

Llegendes de Praga, Jan Neruda

Ressenya / Erasme i la seva tragèdia, Ramon Esquerra

35 mil·límetres / A la recerca d’Arthur Pelechian, Serge Daney

Art menor / «Casals», Aonghas Macneacail

Colofó / Un profà a la Volta Ciclista a França. Esport i propaganda, Joan Tomàs

Rhema

Imatges

Vies

praga

Models: La Conque

Tot preparant el número d’hivern, ve de gust inaugurar un seguit d’entrades dedicades a publicacions que són un model per a El funàmbul, tan pel que fa al contingut com a l’esperit. La primera:

El 15 de març del 1891 apareix el primer número de la revista La Conque. A la coberta hi diu: «La Conque, antologia dels poetes més joves, tan sols tindrà 12 números: de cadascun se n’imprimiran cent exemplars numerats en paper de luxe… Mai no es tornarà a fer ni es reimprimirà… Cada número de La Conque estarà precedit d’un frontispici en vers, inèdit, signat per un dels poetes amb més justícia admirats d’aquest temps.» L’elegant revista, finançada en gran part per Pierre Louÿs, conté vuit pàgines i té la coberta groga. Hi col·laboraran Mallarmé, Verlaine, Gide, Materlinck i Valéry, entre d’altres. Potser per demostrar el caràcter poètic de l’error, a la primavera del 1892 en va aparèixer el darrer número: l’onzè.

Conque

Tretzè funàmbul

Aquí teniu el tretzè funàmbul: el funàmbul 13 tardor 2018. Aquest n’és l’index:

Editorial

Pòrtic / Una visita a la casa de Darwin, Sir Arthur Keith

Monogràfic: Silencis

L’Acadèmia silenciosa o els Emblemes, Abat Blanchet

El silenci de les sirenes, Franz Kafka

El bosc de la història, Karl-Marcus Gauss

Nitrat líric, Jonathan Rosenbaum

Emmy Noether, Natalie Angier

A l’editor del New York Times, Albert Einstein

Allò que el silenci va ensenyar a John Cage: la història de 433’’, James Pritchett

La crida, Edmond Jabès

El silenci de Franz Rosenzweig

El silenci de Karl Kraus, Ramon Alcoberro

Carta de Beethoven a Franz Wegeler, Ludwig van Beethoven

Sonata per a piano i aspirador, Simon Leys

Censura/ autocensura, Danilo Kiš

Actualitat de Theodor Lessing, David Cuscó i Escudero

Síncopes

La tomba més bonica del món, Stefan Zweig

Ressenya / Tsvetàieva i Pasternak, una correspondència, Teresa Costa-Gramunt

35 mil·límetres / La nit del caçador, David Ehrenstein

Art menor / «En un vell àlbum de records», George Trakl

Colofó / Lin Shu, autor del Quixot, Mikaël Gómez Guthart

Rhema

Imatges

Vies

WomanShopper

Les arnes i la viquipèdia

Al llarg de la història de la novel·la  —i de la literatura en general—, hi ha hagut molts autors que han hagut de recórrer a quantitats ingents d’informació externa per a completar les seves obres. Pensem, per exemple, en els escriptors de novel·les històriques; en Flaubert fullejant més de mil llibres pel seu enciclopèdic Bouvard i Pécuchet, o en W. G. Sebald, que a Austerlitz o Els anells de Saturn, per exemple, incorpora i integra fragments sencers retallats —de vegades literalment— de les fonts més diverses i heterodoxes. Abans, doncs, aquest saber enciclopèdic calia cercar-lo, sobretot, en biblioteques i llibreries de segona mà, i, en canvi, avui dia només cal un ordinador i accés a internet.

Quan llegim la descripció que Sebald fa durant unes quantes pàgines dels costums de les arnes, es fa difícil no pensar que, per a aconseguir tota la informació que cal per a compondre aquest fragment d’obra (que, de fet, és una petita obra en si mateix), avui n’hauria tingut prou, segurament, amb la vikipèdia. Fins a quin punt aquesta accessibilitat i immediatesa hauria modificat les obres d’aquests autors? Com en serien de diferents Austerlitz Bouvard i Pécuchet si la informació hagués provingut del cercador de google? Sebald, Flaubert i tants altres s’haurien conformat amb aquesta eina o haurien regirat biblioteques igualment? No ho sabrem, i en diguem el que en diguem tan sols serà una opinió més. I d’opinions, sempre n’hi ha massa.

arna