Walter Benjamin

Ves qui ho havia de dir, el tercer funàmbul estava dedicat a Walter Benjamin. L’edició en paper es va esgotar molt ràpidament, i és que l’interès que hi ha a casa nostra per aquest pensador és inversament proporcional a les obres que en podem trobar en català. A can Flâneur mirarem de compensar una mica aquest desequilibri. Aquí teniu el número: El funàmbul 3 Walter Benjamin. Aquest n’era l’índex:

EDITORIAL

PÒRTIC / De la lectura, Marcel Proust

MONOGRÀFIC / Walter Benjamin

Tesi ix, Walter Benjamin

Les traces de Walter Benjamin, Esther Leslie

Tesis sobre la filosofia de la història, Ramon Alcoberro

Desempaqueto la biblioteca. Un discurs sobre el col·leccionisme, Walter Benjamin

L’enciclopèdia màgica de Walter Benjamin, María Negroni

Una excursió a Sant Vicent, Walter Benjamin

Cronologia de Walter Benjamin

Walter Benjamin en català

Parlar de Walter Benjamin, George Steiner

Passatges

Entrevista a David Mauas, director de Qui va matar Walter Benjamin?

Sobre la nebulositat: fotografia i al·legoria, Irene Artiga Albarelli

La tasca del traductor, Walter Benjamin

Lectors: comentaristes i partidaris, Beatriz Sarlo

RESSENYA / Llegir Yasunari Kawabata, Teresa Monje i Alegret

35 MIL·LÍMETRES / La fi del món no serà un gran espectacle. Entrevista a Béla Tarr, Ági Szabó

ART MENOR / Óssip Mandelstam

COLOFÓ / L’argot, Paul Tabori

RHEMA

IMATGES

VIES

Chevaux-muybridge-sos-photos-traitement-image-retouche-editing-prise-de-vue

«Per què escrivim?»

El segon funàmbul va aparèixer l’estiu del 2014 (El funàmbul 2 Per què escrivim?). Aquest n’era l’índex:

Editorial

Pòrtic / Conversa al club, 1778, James Boswell

Monogràfic: Per què escrivim?

Al lector, Michel de Montaigne

Per què escrivim?, Primo Levi

Consells a un jove escriptor, Danilo Kiš

La darrera entrevista a Clarice Lispector, Julio Lerner

Deu raons per a escriure, Roland Barthes

Escriure, Raymond Carver

Entrevista a Thomas Bernhard, Werner Wögerbauer

Introducció, Julio Ramón Ribeyro

Escriure contes, John Steinbeck

Decàleg més un, per a escriptors principiants, Juan Carlos Onetti

La tècnica de l’escriptor en tretze tesis, Walter Benjamin

Per què escrivim?, María Zambrano

Carta primera, Rainer Maria Rilke

Discurs d’investidura com a Doctor Honoris Causa de la UAB, Pere Calders

Números, Roberto Bolaño

Escriptors aficionats, Mark Twain

Escriure en la llengua dels fantasmes, Isaac Bashevis Singer

Ressenya / La cambra de la memòria de Joseph Brodsky, Enric Iborra

35 mil·límetres / Mestres antics, misteris dolços. Ressenya sobre Museum Hours, de Jem Cohen, A. O. Scott

Hores de museu. Entrevista a Jem Cohen

Art menor / Manuel Forcano

Colofó / Els contrabandistes de la lituanitat, Albert Lázaro-Tinaut

Rhema

Imatges

Vies

Kiš, Berhard, Benjamin i Rilke ja hi eren, és clar.

Clarice-Lispector_EDIIMA20131126_0150_4

Any nou

El primer funàmbul va aparèixer la primavera del 2014, aviat farà sis anys. Tot i que hi va haver una interrupció (que vaig aprofitar per fer equilibris damunt les ones hertzianes), he anat publicant la revista trimestralment (els primers set números en paper, els altres deu en pdf). A banda de la satisfacció que suposa haver arribat fins aquí, una de les alegries més grans que he tingut és la contribució que l’esperit d’El funàmbul ha tingut en el naixement d’Editorial Flâneur. Justament perquè Flâneur exigeix el poc temps lliure de què disposo, hauré d’espaiar una mica més la periodicitat funambulística. Ara bé, tot controlat: el proper número, el divuitè, contindrà un monogràfic dedicat a Shakespeare que, és clar, em fa molta il·lusió. I és que El funàmbul continua sent, després de sis anys, la revista que m’agradaria trobar. Mentre esperem, farem una mica de memòria i recordarem un número cada setmana.

Número 1 (primavera de 2014): El funàmbul 1 Bruno Schulz

Índex:

EDITORIAL

PÒRTIC / L’hospitalitat de la llengua, Edmond Jabès

MONOGRÀFIC / Bruno Schulz

La felicitat d’un món imprecís, María Negroni

Cronologia de Bruno Schulz

Drohobycz, l’univers de Bruno Schulz, Elzbieta Bortkiewicz

La república de la hipotaxi. Conversa amb Anna Rubió i Jerzy Sławomirski, traductors de Bruno Schulz al català

Traduttore, traditore?, Roger Ferrer

Franz Kafka i Bruno Schulz: escarabats i cocodrils, Ewa Kuryluk

Apropiacions de Bruno Schulz, David A. Goldfarb

L’home que escrivia millor que Kafka. Conversa entre Philip Roth  i Isaac Bashevis Singer sobre Bruno Schulz

Regions d’una gran heretgia, David Grossman

La mitificació de la realitat, Bruno Schulz

L’àlbum de segells. Bibliografia sobre Bruno Schulz

RESSENYA / El cor de la memòria, Enric Iborra

35 MIL·LÍMETRES / Eric Rohmer: Prejudici i atzar, Ricard Fusté

ART MENOR / Després d’haver perdut el passaport, Jüri Talvet

COLOFÓ / El Quixot, dissident, Norman Manea

RHEMA

IMATGES

VIES

maryla

La cantonada on Bruno Schulz va ser assassinat el 19 de novembre de 1942

Entrevista a Carl Theodor Dreyer

Al  Carl Theodor Dreyer les entrevistes no li agradaven gaire. No obstant això, el 1965 en va concedir una a Nova York en el marc de la presentació de Gertrud al festival de cinema d’aquesta ciutat. En la conversa amb el periodista, Dreyer explica els seus inicis en el mon del cinema i repassa els seus films més significatius, d’entre els quals ell mateix destaca Joana d’Arc (1928). Malgrat l’estil una mica pompós del periodista que fa les preguntes al director danès, es tracta d’un document valuós per qualsevol amant del cinema. L’entrevista la podeu sentir aquí, i la traducció —inèdita— la podeu llegir al darrer funàmbul.

leccones-carl-ordret-kMD-U50774651185LK-984x608@RC

Dissetè funàmbul

Aquí teniu el dissetè funàmbul: el funàmbul 17 tardor 2019 . Aquest n’és l’índex:

Editorial

Pòrtic

Carta d’Isaac Newton a Roger Cotes, Isaac Newton

Monogràfic: Perspectives

Dimarts, 5 d’agost, Cadaqués, Albert Ràfols-Casamada

L’astrònom i el geògraf, Valeriano Bozal

Musée des Beaux Arts, W. H. Auden

El retrat lliure a Venècia, Galienne Francastel i Pierre Francastel

Dürer, Thomas Mann

Els dibuixos de Watteau, John Berger

Els meus pensaments extravagants sobre el dibuix, Denis Diderot

La Belle Noiseuse, Roger Ebert

La sala Rubens al Museu d’Anvers, Hugo Claus

La segona tardor (fragment), Bruno Schulz

La primera generació de pintors moderns als Estats Units,

Alfred H. Barr i William S. Lieberman

Credo creatiu, Paul Klee

Pintura abstracta, Joan Fuster

Les pintures del no-res, Denys Riout

Van Gogh Magog, Josep Palau i Fabre

Blagley, un pintor poc conegut, Alberto Torres

Les figues pintades, Marcel Schwob

Joan Miró, 1918, J. V. Foix

Pinzellades

Ressenya / Montaigne a peu, Robert Kopp

35 mil·límetres / Entrevista a Carl Theodor Dreyer

Art menor / Estació de servei, Elizabeth Bishop

Colofó / Del plaer i del turment de traduir, Carles Cardó

Rhema

Imatges

Vies

f17

 

La fi del món

«Un dia, el meu germà, quan va tornar de l’escola, va portar la notícia improbable i tanmateix certa de la imminent fi del món. Li vam demanar que repetís el que havia dit, creient que ho havíem entès malament. Però no.»

«L’estel» (1938), Bruno Schulz

bruno

Un engany històric

La música és un element tan fonamental en la producció cinematogràfica del director hongarès Béla Tarr que sense la col·laboració de Mihály Víg les seves pel·lícules serien unes altres. De fet, a Harmonies Werckmeister (2000) la presència de la música no és limita a funcionar com a banda sonora i prou: és el moll de l’os de la pel·lícula. Al darrer funàmbul hi trobareu el discurs que fa un dels personatges sobre el que considera que és un frau musical que fa segles que dura.