Els traductors i el funàmbul

Segur que hi ha traductors desagradables. Com hi ha mecànics, informàtics, guàrdies urbans, forners, mestres, fotògrafs i modistes desagradables. Hem de confessar que l’anonimat que ens caracteritza i el fet de provenir d’un àmbit del tot aliè al món editorial va fer que, inicialment, el funàmbul no fos gaire optimista per com seria rebut per segons qui. Digueu-ne prejudici i por del prejudici, si voleu. Doncs bé, tots els traductors que el funàmbul ha conegut fins ara són extraordinàriament agradables. 

El primer, ja fa bastant de temps, va ser en Ferran Ràfols, el pragmatisme i els consells del qual va fer que el funàmbul s’ho replantegés tot, excepte el nom. Va ser prou amable com per no engegar-me i, de fet, encara avui dia és tan cortès com per haver-me donat, fa ben poc, la benvinguda al món tuiterià. Va passar el temps i, més centrat, el funàmbul es va acostar a en Xavier Farré, que va reaccionar amb una generositat enorme. En gran part és gràcies a ell que el funàmbul ofereix un text de Bruno Schulz mai traduït abans al català (la nostra nineta dels ulls del primer número). Poc després vaig tenir el plaer d’entrevistar l’Anna Rubió i Jerzy Sławomirski, els autors de l’excelsa traducció de Les botigues de color canyella. Vam mantenir una conversa apassionant de gairebé dues hores, que apareix, també, és clar, al monogràfic sobre Bruno Schulz. 

Avui mateix he tingut l’honor de conèixer la Pilar Estelrich. Ha fet una traducció de la «Tesi IX» de Walter Benjamin per al número de el funàmbul (el tercer) dedicat a aquest pensador, que contindrà, a més, un dels textos benjaminians més bells que hi ha («Desempaqueto la biblioteca. Un discurs sobre el col·leccionisme»), també traduït per la Pilar. A més, ha polit una traducció seva d’una conferència de Karl Heinz Trost sobre Goethe i el concepte de weltliteratur, per al número dedicat a la Literatura comparada que apareixerà més endavant. La seva cortesia, discreció i humilitat m’han deixat sense paraules. 

Potser algun dia toparem amb un traductor desagradable. No us ho farem saber.

Philippe Petit creuant les Torres Bessones (1974)

Advertisements

6 thoughts on “Els traductors i el funàmbul

  1. M’has deixat amb la boca oberta. No per l’amabilitat dels traductors amb què t’has topat, sinó per tot el material que has anat deixant veure que hi haurà (hi ha) darrere d'”el funàmbul”.

    • Home, pensa que per un outsider absolut com jo, l’amabilitat i disposició que m’he trobat ha estat molt especial. Pel que fa al material, les nits de vetlla donen per molt. Salut!

  2. Admirat funàmbul,
    Perdona la meva ignorància, però com puc aconseguir un exemplar d’aquesta meravella de revista?
    Ah, i si me’n trobo mai cap, de traductor desagradable, jo tampoc no t’ho diré pas.
    Salut!
    SU

    • Benvolguda Susanna,
      En principi la revista estarà disponible quan el web que me n’estan fent estigui acabat. La cosa no ha d’allargar-se més d’un mes o un mes i mig. Aleshores ja informaré de les llibreries on es podrà trobar l’edició en paper i de com aconseguir-la digitalment.
      I si no n’hi ha cap, de desagradable?
      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s