Navegant amb Schulz

Quan al relat «El Llibre» Bruno Schulz pregunta si «sota la taula que ens separa, tots ens agafem de les mans en secret» no es refereix, evidentment, als llaços, forçosament superficials, que es poden establir per mitjà daixò que en diem internet, sinó a la connexió entre els lectors «veritables» del «vell Llibre perdut». Un cop aclarit, juguem: Google ofereix 1.600.000 resultats sobre Bruno Schulz en 0,24 segons (misteri: ahir neren 1.320.000 en 0,34). Com que no sabem si això és molt o poc (tot i que dubtem que aclarir aquest dilema serveixi per a res), ho comparem: William Shakespeare 38.100.000 en 0,20 segons; Charles Dickens 6.820.000 en 0,35 segons (ahir, 15.000.000!); Franz Kafka 4.620.000 en 0,36 segons; Witold Gombrowicz 1.020.000 en 0,23 segons, i Pere Calders 346.000, en 0,22 segons. Bé. Després duna estoneta de lleure (670 en 0,31 segons per «Bruno Schulz El funàmbul»), centrem-nos:

Els webs més interessants sobre Schulz que podeu trobar a internet són aquests:

1) http://www.brunoschulz.org. Tot i més. En polonès. La secció dedicada a lobra gràfica de Schulz és insuperable. A més, Branislava Stojanović, que és qui sencarrega de tot plegat, és molt amable.

2) http://brunoschulz.eu/en/ El disseny és més atractiu que el del web anterior. En polonès, ucraïnès i anglès. Conté una sèrie darticles i de novetats molt interessants.

3) http://www.maldororediciones.eu/opera_omnia/index.html Al web de la magnífica editorial gallega Maldoror ediciones hi ha un apartat farcit de textos imprescindibles signats per Jerzy Ficowski i Schulz mateix. En castellà.

4) http://www.brunoschulzart.org/ Acompanyat duna musiqueta misteriosa una mica enervant. En anglès. Shi poden comprar il·lustracions.

5) http://www.schulzian.net/ Farcit dassajos i de traduccions de textos de Schulz. Enllaça amb entrevistes fetes a traductors de lautor polonès. En anglès. 

6) http://schulzfest.blogspot.com Blog del festival dedicat a Bruno Schulz que se celebra cada dos anys a Drohobycz. Que es digui Schulz Fest fa una mica de mal als ulls, però el programa daquestes trobades acostuma a estar ple de schulzòlegs prestigiosos.

Anuncis

Bruno Schulz i Franz Kafka

Bruno Schulz i Franz Kafka van néixer amb nou anys de diferència. Schulz, el més jove, va llegir Kafka. Kafka no va llegir mai Schulz. De lautor txec, Schulz nadmirava molt lobra (que podia llegir en versió original), tot i que, contràriament al que molts han afirmat i afirmen, no sen considerava seguidor. Gran part dels qui relacionen estretament Schulz i Kafka es basen en el fet que lany 1936 va aparèixer la primera traducció al polonès de El procés, signada per… Bruno Schulz. Se sap, però, que aquesta traducció la va fer Józefina Szelińska, aleshores promesa de Schulz. Com que la noia no era gens coneguda i Schulz acabava de publicar Les botigues de color canyella, tots dos van creure que el nom dell ajudaria a trobar algú que volgués publicar la traducció. I no es van equivocar. No obstant això, el prefaci daquesta primera edició de El procés traduït al polonès, sí que és de Schulz i és un text extraordinari, tot i que molt més revelador de lobra de lescriptor polonès que de la de Kafka. Aquí en teniu una traducció de Jorge Segovia i Violetta Beck a lespanyol.

jozefina

Józefina Szelińska

Primer índex funambulista

Número 1
Editorial
Pòrtic
L’hospitalitat de la llengua, Edmond Jabès
Monogràfic: Bruno Schulz
La felicitat d’un món imprecís, María Negroni
Cronologia de Bruno Schulz
Drohobycz, l’univers de Bruno Schulz, Elzbieta Bortkiewicz
La república de la hipotaxi. Conversa amb Anna Rubió i Jerzy Sławomirski
Traduttore, traditore?, Roger Ferrer
Franz Kafka i Bruno Schulz: escarabats i cocodrils, Ewa Kuryluk
Apropiacions de Bruno Schulz, David A. Goldfarb
L’home que escrivia millor que Kafka. Philip Roth i Isaac Bashevis Singer conversen sobre Bruno Schulz
Regions d’una gran heretgia, David Grossman
La mitificació de la realitat, Bruno Schulz
L’àlbum de segells. Bibliografia sobre Bruno Schulz
Ressenya
El cor de la memòria, Enric Iborra
35 mil·límetres
Eric Rohmer: Prejudici i atzar, Ricard Fusté
Art menor
Jüri Talvet
Colofó
El Quixot, dissident, Norman Manea
Rhema
Imatges
Vies

Els mons de Bruno Schulz

«El bar estaba casi vacío. Una mujer leía una revista sentada en una mesa y dos hombres hablaban o discutían con el que atendía la barra. Abrí el libro, la Obra completa de Bruno Schulz traducida por Juan Carlos Vidal, e intenté leer. Al cabo de varias páginas me di cuenta que no entendía nada. Leía pero las palabras pasaban como escarabajos incomprensibles, atareados en un mundo enigmático.» Parla Arturo Belano, el protagonista de Estrella distante, la quarta novel·la de l’escriptor xilè, Roberto Bolaño. L’astorament inicial que experimenta en apropar-se a l’obra de Schulz de ben segur que descriu perfectament el que molts altres lectors han sentit i sentiran en la mateixa situació.

La riquesa de la prosa de Schulz és tan gran que en un principi deixa estabornit qualsevol lector que s’hi apropi. Talment conformessin la Biblioteca de Babel de Borges, els relats de Les botigues de color canyella i de El sanatori de la clepsidra contenen tots els mots possibles i per tant tots els mons, també. Els mots i els mons que coneixem i els que no:

«Hi ha tantes històries que no han arribat a néixer! Oh, aquests colors de laments entre les arrels! Oh, aquestes llegendes pledejaires, aquests inacabables monòlegs entre improvisacions que esclaten de cop i volta! Tindreu prou paciència per escoltar-los? Abans de la història més antiga que hàgiu pogut escoltar, n’hi ha hagut d’altres, que no heu sentit pas, hi ha hagut uns predecessors anònims, novel·les sense nom, epopeies enormes, pàl·lides i monòtones, rondalles deformes, troncs sense contorns, gegants sense rostre que atapeïen l’horitzó, textos obscurs que sintonitzaven amb els drames vespertins dels núvols i, encara més enllà, llibres mítics, llibres mai no escrits, llibres-pretendents eterns, llibres errants perduts in partibus infidelium…»

«Primavera» és un dels relats més encisadors de Bruno Schulz, pertany a El sanatori de la clepsidra (1938), i gràcies a la traducció magnífica dAnna Rubió i Jerzy Sławomirski ens pot estabornir en català.

Bruno_Schulz_-_Sanatorium_pod_Klepsydrą

Primera edició de El sanatori de la clepsidra (1938)