Norman Manea a El funàmbul

«[…] avui els temps de lectura s’han reduït de manera dràstica i les excrescències d’altres tradicions literàries són refusades a favor del producte perfectament articulat, simplificat, accessible, com qualsevol altre producte que ofereixi el mercat i que cal que es vengui, que es consumeixi, sense grans dificultats.»

Norman Manea a La llengua nòmada.

Norman Manea va néixer l’any 1936 a Bucovina (la terra de Paul Celan i Aharon Appelfeld). En aquesta regió romanesa, abans de la Segona Guerra Mundial, es parlava ucraïnès, polonès, alemany, jiddisch i la llengua dels rutens. L’obra de Manea és una denúncia explícita dels totalitarismes que van pretendre —i, sovint, aconseguir— anorrear la diversitat cultural d’aquesta zona i de moltes altres. L’any 1986, aquest escriptor romanès decideix de marxar de Romania per instal·lar-se als Estats Units. L’obra de Manea inclou, sobretot, novel·la i assaig. En català tan sols se n’ha publicat La llengua nòmada, editat per Arcàdia Editorial l’any 2008, i Monuments a la vergonya (CCCB), conferència que l’autor romanès va fer el 19 d’octubre de 2009 a Barcelona. Manea és un intel·lectual de l’alçada, per exemple, de Claudio Magris però, llastimosament, molt menys llegit. Al primer número de El funàmbul tenim el privilegi d’haver-ne pogut incloure un article: «Don Quixot, dissident», escrit el 2005.

En l’entrevista que trobareu a continuació, Manea parla —en un anglès deliciosament imperfecte— de Kafka, de Celan, del concepte d’intel·lectual, de la Xoà, del seu amic Ernesto Sábato, de l’escriptura com a refugi i de l’exili.