L’encís d’Éric Rohmer

Parlant sobre Italo Calvino, Roland Barthes deia que tot gran escriptor té una veu absolutament específica, una manera descriure pròpia que es reconeix fàcilment; el que en lingüística en diuen un idiolecte. Ras i curt, una manera única dencisar. Barthes, en aquest cas, no es referia al món del cinema, però és evident que els grans directors de la història daquest art també es distingeixen per lencís que són capaços dexercir en els espectadors. Éric Rohmer, per exemple.

Lidiolecte de Rohmer es pot mirar de descriure (tot i que, com en tot gran artista, la descripció sempre serà un reflex pàl·lid i borrós de la realitat): dedicació obsessiva pels detalls, geometria precisa delsgestos, absència absoluta defectes, naturalitat, exploració de les possibilitats innombrables de cada instant, reflexió constant sobre latzar (paradoxal en algú que es declarava historicista), i amor pel bricolatge de la senzillesa i la claredat.

Com sempre, més enllà de les anàlisis, el millor que es pot fer és acudir directament a lobra en qüestió. Al primer número de El funàmbul, Ricard Fusté us hi ajudarà.

Anuncis

2 pensaments sobre “L’encís d’Éric Rohmer

  1. “Tot en mon cinema és fortuït fora de l’atzar”, fou la divisa que guià l’art del mestre Schérer. Un cop més, felicitats pel número.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s