Danilo Kiš i El funàmbul

Danilo Kiš va néixer a Subotica (Sèrbia) l’any 1935 i va morir a París el 1989. Es va llicenciar en literatura comparada a la Universitat de Belgrad. És conegut pels seus relats i no gaire pels seus assajos, la qual cosa és injusta, no pas perquè la seva obra narrativa no sigui extraordinària, sinó perquè els assajos també ho són.

La primavera del 1984, Kiš va participar en un col·loqui titulat «L’escriptor i el poder», que es va celebrar a Atenes. Allà hi va llegir «Consells a un jove escriptor», una exhortació dividida en cent sis punts, la immensa majoria dels quals continuen sent vigents trenta anys després. Tot plegat és, a més, la poètica personal d’un dels escriptors europeus més importants de la segona meitat del segle xx.

De Kiš, en català, en podem llegir Una tomba per a Boris Davidović i prou. Com que es tracta d’un oblit editorial imperdonable, El funàmbul vol ajudar en el camí de la normalització que significaria trobar tota l’obra d’aquest autor traduïda al català. Així doncs, al segon número hi trobareu els cent sis consells (impagables) que Danilo Kiš dedica a un jove escriptor.

kis

Anuncis

Rels

El funàmbul és una revista que no vol ser com cap altra. Dit així pot semblar pedant, però no ho és; és la realitat. Evidentment hi ha referents difícils de defugir. LEspill n’és un; Caràcters, un altre; Europe; Literary Review, Shangrila, tangencialment la desapareguda Lateral… Ara bé, si hi ha una publicació a la qual no ens faria res assemblar-nos és Rels.

Rels fa set anys que no es publica. Tenia la seu a Tortosa i va ser una iniciativa dAdrià Chavarria i dIvan Favà. Sen poden consultar tots els números a internet. Si encara no ho heu fet, potser la llista de col·laboradors i dautors següents us en podrà convèncer: Carles Torner, Arnau Pons, Albert Aixalà, Alfred Sargatal, Gustau Muñoz, Fina Birulés, Henri Meschonnic, Franz Kafka, Paul Celan, Simon Weil, Elias Canetti, Jean Bollack, Joan Fuster, Agustí Bartra, Mallarmé, Óssip Mandelstam, Maria Mercè Marçal…

Ens agradaria pensar que part de les rels de El funàmbul són un homenatge modest a una publicació que tothom hauria de trobar a faltar.

rels

Per què escrivia Clarice Lispector?

Clarice Lispector va morir el 9 de desembre de 1977. Molt poc abans havia concedit —a contracor i gairebé enganyada— una entrevista a la televisió brasilera en què va contestar les preguntes (improvisades) del periodista Julio Lerner. Els vint-i-vuit minuts de l’entrevista són un document corprenedor, no tan sols perquè som testimonis dels darrers instants públics de Lispector, sinó pel que aprenem sobre la seva manera de considerar el fet literari i perquè mostren la incomoditat d’algú que escriu simplement perquè no sap ni vol fer cap altra cosa, i que fuig tant com pot dels llocs comuns i de qualsevol concessió.

Al segon número de El funàmbul, centrat en la pregunta «Per què escrivim?», hi trobareu, entre altres coses, la traducció (inèdita en català) d’aquesta entrevista, precedida per les paraules de Lerner mateix explicant com va viure aquell moment.

lispector

Segon índex funambulista

Aquest és l’índex del segon número de El funàmbul, que apareixerà el 13 de juny.

Editorial

Pòrtic

Conversa al club, 1778, James Boswell

Monogràfic: Per què escrivim?

Al lector, Michel de Montaigne

Per què escrivim?, Primo Levi

Consells a un jove escriptor, Danilo Kiš

La darrera entrevista a Clarice Lispector, Julio Lerner

Deu raons per a escriure, Roland Barthes

Escriure, Raymond Carver

Entrevista a Thomas Bernhard, Werner Wögerbauer

Introducció, Julio Ramón Ribeyro

Escriure contes, John Steinbeck

Decàleg més un, per a escriptors principiants, Juan Carlos Onetti

La tècnica de l’escriptor en tretze tesis, Walter Benjamin

Per què escrivim?, María Zambrano

Carta primera, Rainer Maria Rilke

Discurs d’investidura com a Doctor Honoris Causa de la UAB, Pere Calders

Números, Roberto Bolaño

Escriptors aficionats, Mark Twain

Escriure en la llengua dels fantasmes, Isaac Bashevis Singer

Ressenya

La cambra de la memòria de Joseph Brodsky, Enric Iborra

35 mil·límetres

Mestres antics, misteris dolços. Ressenya sobre Museum Hours, de Jem Cohen

A. O. Scott

Hores de museu. Entrevista a Jem Cohen

Art menor

Manuel Forcano

Colofó

Els contrabandistes de la lituanitat, Albert Lázaro-Tinaut

Rhema

Imatges

Vies

Samuel_Dixon_Niagara

Samuel J. Dixon creuant el Niàgara (1890)