Un dels primers articles de María Zambrano és «Por qué se escribe?» i va aparèixer publicat a Revista de Occidente el juny de 1934. Zambrano tenia vint-i-nou anys i tot just començava a desmarcar-se del seu antic mestre, Ortega y Gasset (cosa que aquest pensador —com molts mestres quan es troben en situacions com aquesta— no es va prendre gaire bé).
En llegir «Por qué se escribe?» se’ns fa difícil de creure que l’any 1934 l’escriptora malaguenya encara no hagués descobert Proust o Kafka perquè molt sovint el to s’acosta molt al d’aquests autors. «Per què escrivim?» comença així: «Escriure és defensar la solitud en què ens trobem». Es tracta d’un inici que no enganya: la resta de l’article també és una reflexió d’una profunditat fora del comú sobre l’acte d’escriure.
Des de fa ben poc a la seu de la fundació que duu el nom de María Zambrano, a Vélez, hi ha un exemplar de El funàmbul amb «Por qué se escribe?» traduït al català. Si això no és un honor, què ho deu ser?
el funàmbul 
David,
la corda del funàmbul arriba a la Calders?
De moment encara no, Albert. Però crec que seria bastant lògic que hi acabés arribant. Per què?
Per la senzilla raó que és la llibreria que para més a prop de les nostres engorfes. Tant és. Te’l demanarem via postal.
Hi parlaré per veure si a partir del tercer número la hi poden tenir. Salut!