Thomas Bernhard

A hores d’ara és una evidència que la majoria d’editorials petites d’aquest país fan una feina impagable. Per exemple: Thomas Bernhard. L’any 2013 l’editorial balear El Gall editor va publicar tres obres d’aquest autor austríac (El fred, L’alè i Un nen), totes traduïdes per Clara Formosa Plans. Però és que, durant els darrers sis anys, el degoteig de traduccions de Bernhard ha estat gairebé constant: Clara Formosa es va encarregar, també, de la traducció de Mestres antics (Còmplices Editorial, 2011), El soterrani (Edicions del salobre, 2009) i L’origen (Edicions del salobre, 2008); Anna Soler Horta de la de Senzillament complicat (Lleonard Muntaner, 2013), i Ramon Farrés de la de Sota el ferro de la lluna (Lleonard Muntaner, 2011). No ens podem queixar.

Bernhard al Cafè Bräunerhof de Viena (1984). (Foto de Sepp Dreissinger)

Bernhard al Cafè Bräunerhof de Viena (1984). (Foto de Sepp Dreissinger)

L’any 1986, Thomas Bernhard va concedir una entrevista a Werner Wögerbauer, aleshores lector d’alemany a la Universitat de Nantes. La conversa no va aparèixer fins a vint anys després, concretament a Kultur & Gespenster i el 22 d’octubre de 2006, el Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung en va publicar una versió abreujada. Al segon número de El funàmbul us n’oferim una traducció al català —inèdita, és clar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s