Goethe i la Weltliteratur

En la majoria d’Històries de la Literatura Comparada, el concepte de Weltliteratur apareix definit recurrentment —i amb molta lògica— per mitjà d’un seguit de textos considerats fonamentals. Converses amb Goethe, de J. P. Eckermann, és, segurament, l’obra més citada en aquest sentit. Es tracta d’un llibre que, més enllà dels possibles afegits de l’autor, inclou reflexions que, amb el temps, han esdevingut clàssiques (només cal recordar la cèlebre entrada del 31 de gener de 1827 sobre la literatura xinesa). La correspondència entre Goethe i Thomas Carlyle també és una referència obligada. Tanmateix, la presència omnipresent de Goethe no ens ha de fer oblidar —com exposa Antoni Martí Monterde a Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011)— que, a dreta llei, la paternitat del mot Weltliteratur s’ha d’atribuir a un grup d’intel·lectuals francesos que escrivien a la revista Le Globe i a Madame de Staël.

El cinquè número de El funàmbul inclou la conversa entre Goethe i Eckermann del 15 de juliol de 1827, la carta que Goethe envia a Carlyle el 20 de juliol de 1827 i un fragment de De l’Allemagne (1810-1813), de Madame de Staël. Els dos primers textos, traduïts per Pilar Estelrich; el segon i el tercer, inèdits en català.

goethe

Anuncis

El funàmbul i el País Valencià

Des que aquesta història de El funàmbul va començar a rodar —ara tot just fa un any—, la connexió amb el País Valencià ha estat immediata i ferma. En un principi es va fer evident per mitjà de les col·laboracions (que continuaran) d’Enric Iborra. Impagables. Més endavant, es van ampliar en reprendre la relació amb Antoni Martí Monterde, exprofessor meu, a qui entrevisto en el cinquè número, i que va ser tan amable com per acompanyar-me a la llibreria La Impossible, tot just fa tres dies, en la celebració del primer aniversari de la revista. Els seus elogis —sincers: no en reparteix perquè sí— em van emocionar profundament. El darrer capítol va tenir lloc ahir: el poeta Josep Piera em va rebre a casa seva, a la Drova, prop de Gandia, i vam estar xerrant (ell més; jo hi havia anat a escoltar) durant sis hores. Un dia inoblidable. El resultat en forma d’entrevista, apareixerà al número 7 de El funàmbul.

I un agraïment final al nombre de subscriptors valencians de la revista (més de la meitat dels que tinc). És un orgull que algú valori El funàmbul al país de L’Espill i de Joan Fuster.

IMG_0547

W. G. Sebald i l’actualitat

El dia 11 de març al CCCB s’inaugura Les variacions Sebald, una exposició sobre W. G. Sebald, el magnífic escriptor alemany. És una bona notícia. Encara ho seria més que a les llibreries d’aquest país poguéssim trobar Els emigrats i Austerlitz, les dues obres de Sebald que Anna Soler Horta va traduir per Edicions 62 fa uns anys. No patiu, no les hi trobareu. També ho seria que algú s’animés a traduir i a publicar la resta d’obra sebaldiana.

Els quatre número anuals de El funàmbul es preparen amb un any d’antelació. Així doncs, el número 6, dedicat a Sebald, que apareixerà al juny, fa uns mesos que està acabat. Alguns llibreters es veu que ara cerquen publicacions relacionades amb aquest autor per oferir-les als lectors que s’hagin engrescat a descobrir-lo a partir de l’exposició. Però el número 5 de El funàmbul, que serà a les llibreries la setmana que ve, està dedicat a la Weltliteratur, no pas a Sebald. Se suposa que qui estigui interessat en Sebald ara, també ho estarà al juny. Tanmateix, com que l’exposició acabarà al juliol, no es pot descartar que el número 6 de El funàmbul comparteixi taulell amb Austerlitz o Els anells de Saturn. Seria un honor difícil d’assimilar.

No obstant això, si cap centre cultural està considerant de fer una exposició sobre Txékhov, seria tan amable d’ajornar-la (o d’avançar-la) a la primavera de 2016? Gràcies.

SEBALD 10

Cinquè índex funambulista

Aquest és l’índex del cinquè número de El funàmbul, que apareixerà el 12 de març.

Editorial
Pòrtic
El tret de Sarajevo, Isaac Bashevis Singer
Monogràfic: Weltliteratur
Die Weltliteratur, Milan Kundera
Diumenge, 15 de juliol de 1827, Johann Peter Eckermann
Per què els francesos no fan justícia a la literatura alemanya, Madame de Staël
Carta a Thomas Carlyle, Goethe
El concepte goethià de literatura universal, Karl Heinz Trost
«El pitjor que li pot passar a una generació és ser una generació sense crítica.»
Entrevista a Antoni Martí Monterde
Ramon Esquerra o l’encaix de la literatura catalana en la literatura comparada,
Guillem Molla
Conrad i el cinema, Ramon Esquerra
El paper de la literatura en la creació de les nacions d’Europa, Itamar Even-Zohar
Mundialisme i descolonització, Armando Gnisci
La literatura universal, Yves Chevrel
Ressenya
Tot de contes, de C. A. Jordana, Rossend Llates
35 mil·límetres
Tota la memòria del món, Remo Forlani
Art menor
Miquel Àngel Riera
Colofó
Ágota Kristóf, escriptora del dolor, Giorgo Pressburger
Rhema
Imatges
Vies