Patrick Modiano al dinovè funàmbul radiofònic

El dinovè funàmbul a la ràdio està dedicat a Patrick Modiano. Un autor que condensa ell sol molts del temes de què hem parlat en programes anteriors: el silenci, la memòria, la censura, el viatge, l’emigració… A la segona part del programa reivindiquem un autor cabdal de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX: Miquel Àngel Riera. I ho fem per mitjà de la seva primera novel·la Fuita i martiri de sant Andreu Milà. Acabem amb la llista dels nou millors Premis Nobel de literatura que hi ha hagut i les frases buides de sentit que l’Acadèmia sueca va esgrimir per a justificar que els concedís aquest guardó. La música la posen Rimski-Kórsakov, Françoise Hardy i Ron Sexsmith, entre d’altres.

Ara vindran quatre setmanes de descans en què podreu tornar a sentir els programes següents: Silencis, Austrohongaresos, Herois i Traduir.

La censura al divuitè funàmbul radiofònic

El divuitè funàmbul radiofònic està dedicat a la censura. A les censures, més ben dit. Hi parlem de Joseph Brodsky, de Danilo Kiš, de la Inquisició, gràcies a Norman Manea de El Quixot, i hi llegim un relat de Sławomir Mrożek. No us perdeu la intervenció de Fèlix Edo Tena reivindicant la figura de Manuel de Pedrolo, un autor censurat doblement, maltractat pel món editorial i polític (que acostumen a ser el mateix). La música la posen John Zorn i Damien Jurado, entre d’altres.

Breu comentari final: comprovo que l’idil·li de El funàmbul amb el País Valencià continua més ferm que mai, ara gràcies a les aportacions de Fèlix Edo. Si aquest fos un país just (o, si més no, més net), en Fèlix ocuparia el lloc que tants mediocres fa anys que segresten en molts diaris, revistes i institucions culturals. Si no em creieu, llegiu-lo i escolteu-lo.