L’any 1922, l’arqueòleg anglès Howard Carter, va trobar un lloc que feia més de 15 anys que cercava. Gràcies als seu diari personal sabem què va passar aquell diumenge, 26 de novembre:
«Abans de poder veure-hi res, l’aire calent que ha sortit ha fet que la flama de l‘espelma parpellegés, però tan bon punt els ulls se m‘han acostumat a la tremolor de la llum, l‘interior de la cambra se m‘ha anat aclarint, i hi he vist una barreja estranya i meravellosa d‘objectes bells i extraordinaris, apilats els uns sobre els altres.
Naturalment els de fora estaven en suspens, fins que Lord Carnarvon m‘ha preguntat: “Que hi veus res?” Li hi respost: “Sí, és meravellós”.»
Havia trobat la tomba de Tutankamon.
La manca de signe d’exclamació en la resposta de Carter no sabem si és un descuit a l’hora de transcriure el moment al diari o una mostra del caràcter nacional de l’egiptòleg. En tot cas, en la traducció que he fet dels fragments que contenen aquells tres dies tan emocionants he mantingut l’omissió.
Interiors.
el funàmbul 