La carrera de Georges Méliès va començar el 1896 i es va interrompre poc abans de la Primera Guerra Mundial. Durant aquestes dues dècades va esdevenir un personatge de llegenda com a pioner del cinema. Havia creat obres irrepetibles, posteriorment admirades tant pels directors d’avantguarda com pels realitzadors de Hollywood. Tanmateix, l’any 1923, va haver de vendre el seu estudi perquè s’havia arruïnat. Ell mateix ho escriu al seu diari:
«Financerament, estava lligat de mans i peus, i em perseguia un creditor despietat. No us podeu imaginar la meva tristesa en haver d’abandonar el cinema, una feina que m’apassionava. Durant prop d’un mes vaig haver de veure com antiquaris i quincallers s’enduien vint anys de feina. No tenia cap magatzem per a guardar els centenars de negatius de les meves pel·lícules. En un moment de còlera i desesperació, els vaig cremar sense adonar-me que estava cometent un error irreparable.»
De 1925 a 1932, Méliès va regentar amb la seva segona esposa una botiga de joguines i de llaminadures a l’estació de ferrocarril de Montparnasse.
«Em passava cada dia, diumenges inclosos, en aquella botiga, de 7 del matí a 10 de la nit, plena de corrent d’aire. Resumint: era la presó per algú acostumat a la llibertat absoluta. Els veterans del cinema creien que feia temps que m’havia mort. Fou segurament l’etapa més dura de la meva vida, però havia de continuar vivint, fos com fos.»
No obstant això, a Méliès no l’havien oblidat del tot: un periodista aficionat al cinema el va reconèixer a la botiga de joguines i va llançar una campanya de premsa a favor seu. Cada cop més periodistes, cineastes i aficionats al cinema van començar a visitar Méliès a la botiga. Entre ells hi havia Jean Mauclaire, el creador a Montmartre d’Estudi 28, una sala de cinema d’avantguarda.
«L’any 1929, Mauclaire havia descobert per casualitat algunes pel·lícules meves en un magatzem. Les va restaurar i va organitzar una gala en honor meu a la sala Pleyel. Fou una jornada triomfal. Tothom que era algú a París hi va acudir. El destí havia propiciat que tornés a tenir fama.»
Georges Méliès va morir el 1938.
el funàmbul 