Aquesta és la descripció que, al final del segle XIX, Piotr Tkatxev feia de la societat rural un cop hagués triomfat la revolució socialista:
«El pagès tindrà una vida tranquil·la i alegre. Tindrà el moneder ple però no pas de cèntims de coure, sinó de monedes d’or. Tindrà tant de bestiar que no el podrà ni comptar. A taula hi tindrà, des de l’alba fins a la posta del sol, tota mena de viandes i pastissos i vins dolços. I menjarà i beurà tot el que la panxa li permetrà, i només treballarà quan li vingui de gust, i ningú no gosarà forçar-lo a fer res: si et ve de gust, menja; si et vaga, jau davant la llar de foc. Una vida meravellosa i feliç!»
Aquest i altres somnis protagonitzen el monogràfic del quinzè funàmbul.