El jove Hölderlin tenia dos déus: Schiller i Goethe. Va acabar coneixent-los tots dos i decebent-se’n molt. La primera trobada amb Goethe va anar així: Hölderlin visita Schiller a casa seva i allà hi ha un senyor gran que li fa un seguit de preguntes fredes que ell contesta amb desgana. Més tard, aquella nit, li diuen que el senyor gran era Goethe i Hölderlin no se’n sap avenir. Era una època en què les cares de la gent eren un assumpte privat, és clar. Tot plegat ho explica Stefan Zweig al magnífic, i a moments molt hiperbòlic, Der Kampf mit dem Dämon. Hölderlin – Kleist – Nietszche (1925).
Casa de Schiller, a Weimar
el funàmbul 