Albert Londres a Le juif errand est arrivé: «Diu el Talmud: “Que tothom romangui a casa seva i que ningú surti del seu lloc el setè dia”. Quin és aquest lloc? Fins on es pot anar un dissabte sense ofendre el Senyor? La paraula lloc designa els voltants immediats de la casa? Podem considerar que amb la paraula lloc l’Etern es refereix a tot el poble? En cas afirmatiu, això ho podem aplicar a tots els pobles, tinguin les dimensions que tinguin? En tot cas, quin perímetre màxim ha de tenir un poble per tal de respondre al pensament diví? I el que acceptem per un poble, ho podem acceptar per una ciutat? On comença una ciutat? On acaba? Un cop fixats els límits, una ciutat no és massa gran com perquè la tractem de lloc? Si és massa gran, com la podríem reduir per tal de poder sortir el dissabte i no contravenir les ordres del Senyor? I, al final, què demostra que els límits que donem a la ciutat per fer-la correspondre amb el lloc són exactament els límits convenients?”». Kafka.
el funàmbul 