172 motius per llegir El funàmbul

Edmond Jabès, Bruno Schulz, Isaac Bashevis Singer, Philip Roth, David Grossman, Jüri Talvet, Norman Manea, James Boswell, Primo Levi, Danilo Kiš, Roland Barthes, Raymon Carver, Julio Ramón Ribeyro, John Steibeck, Juan Carlos Onetti, Walter Benjamin, María Zambrano, Rainer Maria Rilke, Pere Calders, Roberto Bolaño, Mark Twain, Marcel Proust, George Steiner, Beatriz Sarlo, Béla Tarr, Óssip Mandelstam, Vasili Grossman, Imre Kértesz, Henri Meschonnic, Claude Lanzmann, Jorge Luis Borges, Ilja Ehrenburg, Janusz Korczak, Georges Didi-Huberman, Krzystof Karasek, Giorgio Pressburger, Milan Kundera, Johann Peter Eckermann, Madame de Staël, Goethe, Ramon Esquerra, Itamar Even-Zohar, Armando Gnisci, Yves Chevrel, Remo Forlani, Miquel Àngel Riera, Amerigo Vespucci, Johann Peter Hebel, W. G. Sebald, Egon Erwin Kisch, Czesław Miłosz, Charles Baudelaire, Joachim Du Bellay, Robert Louis Stevenson, Xavier de Maistre, Georges Perec, Sèneca, Clifford Geertz, Josep Piera, Lafcadio Hearn, André Aciman, Iehuda Amikhai, Albert Camus, J. V. Foix, Jem Cohen, Chad Freidrichs, Nuno Júdice, Jacques Lipchitz, José Martí, Franz Kafka, Kavafis, Joseph de Maistre, Maurice Maeterlinck, Zbigniew Herbert, Dževad Karahasan, Vincent van Gogh, Clarice Lispector, Joseph Roth, Paul Valéry, Elias Canetti, Howard Carter, Narcís Monturiol, Ludwig Wittgenstein, Fernando Pessoa, E. M. Forster, G. K. Chesterton, Anton Txékhov, Maksim Gorki, Konstantín Stanislavski, Nabokov, Jonathan Rosenbaum, Robert Frost, Émile Zola, Jaume Balmes, Umberto Saba, Eugenio Montale, Roberto Bazlen, Scipio Slataper, Srečko Kovosel, Tomaž Šalamun, Gianni Stuparich, Giorgio Voghera, Italo Svevo, Livia Venezziani Svevo, Drago Jančar, Boris Pahor, Feliu Formosa, Isaac Bàbel, Carles Soldevila, Giacomo Leopardi, Joseph Brodsky, Robert Walser, Julio Cortázar, Tomasso Marinetti, Julien Offroy De La Mettrie, Joan Perucho, Cesare Pavese, Theodor Lessing, Julio Camba, Jean Baudrillard, Joan Fuster, William Saroyan, Serge Daney, Karl Marcus Gauss, Albert Einstein, Ludwig van Beethoven, Simon Leys, Stefan Zweig, Georg Trakl, Jean Toomer, Jaroslav Hašek, Karel Čapek, Ivan Klima, Leo Perutz, Jan Hus, Ernst Roth, Jan Neruda, Marc Chagall, Thomas Browne, Sigmund Freud, Stanislaw Lem, Diògenes Laerci, Gerard de Nérval, Marco Polo, Thomas Bernhard, Salomon Malka, Seamus Heaney, Giorgio Colli, Antoine Compagnon, W. A. Mozart, Philip Larkin, Franz Liszt, Frederic Chopin, Salvador Espriu, Friedrich Nietzsche, Claude Debussy, Josep Carner, Enric Casals, Dan Morgenstern, Italo Calvino, Salvador Dalí, Maria Àngels Anglada, Isaac Newton, Abert Ràfols-Casamada, W. H. Auden, Thomas Mann, John Berger, Denis Diderot, Hugo Claus, Paul Klee, Josep Palau i Fabre, Marcel Schwob, Elizabeth Bishop.

El funàmbul 1 (Bruno Schulz)

El funàmbul 2 (Per què escrivim?)

El funàmbul 3 (Walter Benjamin)

El funàmbul 4 (Aproximacions a la Xoà)

El funàmbul 5 (Weltliteratur)

El funàmbul 6 (W. G. Sebald)

El funàmbul 7 (Viatges)

El funàmbul 8 (Interiors)

El funàmbul 9 (Txékhov)

El funàmbul 10 (Trieste)

El funàmbul 11 (Kafka)

El funàmbul 12 (Màquines)

El funàmbul 13 (Silencis)

El funàmbul 14 (Praga)

El funàmbul 15 (Somnis)

El funàmbul 16 (Notes)

El funàmbul 17 (Perspectives)

En el centenari del naixement de Paul Celan

EL DIA DE LES ÀNIMES

Què és el que jo

he fet?

He inseminat la nit, com si pogués

haver-n’hi d’altres més nocturnes

que aquesta.

Vol d’ocell, vol de pedra, mil

rutes traçades. Mirades,

robades i collides. La mar,

tastada i ben beguda, ben somiada. Una hora,

enfosquida d’ànimes. La següent, una llum de tardor,

oferta a un cec

sentiment que venia fent camí. D’altres, moltes,

sense lloc i feixugues per si mateixes: percebudes i evitades.

Roques erràtiques, estrelles,

negres i plenes de paraula: anomenades

en un jurament trencat de tant callar.

I una vegada (quan?, també això ha estat oblidat):

he sentit l’ham clavat

allà on el pols gosava bategar a contra-ritme.

Traducció d’Arnau Pons (a Reixes de llengua, Labreu Edicions, 2019)

Dues cartes de Heidegger

Les dues cartes en pdf

CARTA A HANNAH ARENDT

Hivern 1932-1933

Els rumors que et molesten són difamacions que encaixen perfectament amb altres experiències que he hagut de patir els darrers anys.

No puc haver exclòs jueus convidats al seminari, més que res perquè durant els últims quatre semestres no he tingut cap invitació pel seminari. Que no saludo els jueus és una xafarderia tan maliciosa que no m’hi penso referir mai més d’ara endavant.

Com a clarificació del meu comportament envers els jueus, aquí tens els fets següents:

Aquest semestre, me l’he pres sabàtic i, de cara a l’estiu, he anunciat, amb força antelació, que vull que em deixin en pau i que no acceptaré projectes i ni cap cosa semblant.

De totes maneres, ve un home que vol escriure una dissertació amb urgència. És jueu. L’home que ve a veure’m cada mes per ressenyar un treball extens que esta elaborant (no és cap dissertació ni cap projecte d’habilitació) també és jueu. L’home que, fa poques setmanes, em va enviar un text substancial perquè el llegís amb urgència és jueu.

Els dos individus de la Notgemeinschaft que vaig ajudar a que fossin acceptats els darrers tres semestres són jueus. L’home que, gràcies a mi, va aconseguir una beca per anat a Roma és jueu.

Convido a qualsevol a anomenar això «antisemitisme furibund».

Més enllà d’això, actualment soc tan antisemita en qüestions universitàries com ho era fa deu anys  a Marburg, on, a causa d’aquest antisemitisme vaig obtenir el suport de Jacobsthal i de Friedländer.

Tot això sense anomenar les meves relacions amb jueus (per exemple, Husserl, Misch, Cassirer i d’altres).

I per damunt de tot, això no pot afectar la meva relació amb tu.

Durant molt de temps, en general he estat força retirat, no només perquè la meva obra ha topat amb una incomprensió incompetent, sinó també a causa d’algunes experiències personals ben poc agradables que he viscut fent classe. En tot cas, ja fa temps que he renunciat a cap mena de gratitud o fins i tot de decència per part dels anomenats «deixebles».

MARTIN HEIDEGGER

CARTA A VICTOR SCHWOERER

Friburg, 2 d’octubre de 1929

Molt respectat senyor conseller:

Aquests dies el doctor Baumgarten ha sol·licitat una beca a la Notgemeinschaft.

En l’informe que he enviat voldria afegir la meva petició personal, molt benvolgut senyor conseller, que accepteu atorgar a la citada sol·licitud una atenció especial.

El que podria suggerir només indirectament en el meu informe voldria expressar-ho aquí de manera més clara: en tot això es tracta sobretot del fet que estem davant de l’alternativa de, o bé donar a la nostra vida espiritual alemanya força i educadors veritablement arrelats en la nostra terra, o deixar-la abandonada a la creixent judeïtzació en el sentit ampli i estricte del terme. El camí només el podrem recuperar en la mesura que siguem capaços, sense agitació ni discussions estèrils, de contribuir a que es despleguin forces noves.

En relació a aquesta gran tasca, restaria particularment agraït si es pogués ajudar amb una beca el senyor Baumgarten, a qui voldria fer ajudant meu.

Vivim aquestes dates els dies més bonics de la tardor en la nostra casa nova i cada dia m’alegro d’estar unit a la pàtria per mitjà del meu treball.

Amb sincera veneració, us saludo, molt respectat senyor conseller.

Vostre,

MARTIN HEIDEGGER

N. del t.: Schwoerer era un dels directors de la Notgemeinschaft, l’organització que promovia la investigació científica en aquesta època. Baumgarten era un alumne nord-americà de Heidegger.