EL DIA DE LES ÀNIMES
Què és el que jo
he fet?
He inseminat la nit, com si pogués
haver-n’hi d’altres més nocturnes
que aquesta.
Vol d’ocell, vol de pedra, mil
rutes traçades. Mirades,
robades i collides. La mar,
tastada i ben beguda, ben somiada. Una hora,
enfosquida d’ànimes. La següent, una llum de tardor,
oferta a un cec
sentiment que venia fent camí. D’altres, moltes,
sense lloc i feixugues per si mateixes: percebudes i evitades.
Roques erràtiques, estrelles,
negres i plenes de paraula: anomenades
en un jurament trencat de tant callar.
I una vegada (quan?, també això ha estat oblidat):
he sentit l’ham clavat
allà on el pols gosava bategar a contra-ritme.
Traducció d’Arnau Pons (a Reixes de llengua, Labreu Edicions, 2019)
el funàmbul 