Els odis d’Émile Zola

el text sencer en pdf

«L’odi és sant. És la indignació dels cors forts i poderosos, el desdeny militant dels qui s’enfurismen davant la mediocritat i l’estupidesa. Odiar és estimar, és sentir l’ànima calenta i generosa, és viure llargament del menyspreu de les coses vergonyoses i nècies.

L’odi allibera, l’odi fa justícia, l’odi engrandeix.

Cada vegada que m’he revoltat contra la mediocritat de la meva època m’he sentit més jove i més coratjós. He fet de l’odi i de la dignitat les meves dues hostes: m’he complagut a aïllar-me i, en el meu aïllament, a odiar el que feria allò just i veritable. Si avui valc alguna cosa, és perquè estic sol i perquè odio.»

Carta de Sigmund Freud a Wilhelm Fliess

la carta sencera en pdf

15 d’octubre de 1897
Berggase, 19

Benvolgut Wilhelm,
La meva autoanàlisi és, de fet, el que m’ocupa més ara mateix i em servirà de molt si arribo fins al final. Mentre m’hi dedicava de ple, de sobte la vaig haver d’interrompre tres dies; aleshores em fa fer l’efecte —el mateix de què tant se’m queixen els pacients— d’estar travat per dins i realment em vaig entristir fins que em vaig adonar que aquests tres dies (ara en fa vint-i-vuit) contenien fenòmens somàtics idèntics. De fet, van ser dos dies dolents amb una pausa entremig. A partir d’això, podríem extreure la conclusió que el període femení no és escaient per a treballar. Puntualment, al quart dia vaig començar una altra vegada. Naturalment, la pausa també va comportar un altre factor: la resistència a quelcom sorprenentment nou. D’ençà hi he estat molt encaparrat —tot i que mentalment fresc—, encara que m’afecten una bona pila de molèsties menors que provenen del contingut de l’anàlisi.