«Jo, jueu», de Jorge Luis Borges

text sencer en pdf

Com els drusos, com la lluna, com la mort, com la setmana que ve, el passat remot és d’aquelles coses que poden enriquir la ignorància. És infinitament plàstic i agradable, molt més servicial que l’esdevenidor i exigeix molts menys esforços.

És l’estació famosa i predilecta de les mitologies. Qui no ha jutjat algun cop els avantpassats, les prehistòries de la seva carn i de la seva sang? Jo ho faig moltes vegades, i no em disgusta pensar que soc jueu. Es tracta d’una hipòtesi dropa, d’una aventura sedentària i frugal que no perjudica ningú, ni tan sols la fama d’Israel, ja que el meu judaisme no tenia paraules, com les cançons de Mendelssohn.

Crisol, en el seu número del 30 de gener (1934), ha volgut afalagar aquesta esperança retrospectiva i parla de la meva «ascendència jueva ocultada maliciosament» (el participi i l’adverbi em meravellen).

Credo creatiu

PAUL KLEE

text sencer en pdf

L’art no reprodueix el que és visible: fa visible. L’autèntica naturalesa de l’art gràfic ens empeny a l’abstracció, amb facilitat i lògica. Transmet la qualitat esquemàtica de conte de fades del que és imaginari i l’expressa amb gran precisió. Com més pura és l’obra gràfica, és a dir, com més èmfasi posa en els elements formals bàsics, menys encaixarà amb la representació realista de les coses visibles.

Els elements formals de l’art gràfic són: punts i energies lineals, planes i espacials. Un exemple d’element pla que no estigui compost d’unitats subordinades és l’energia uniforme o modulada produïda pel traç d’un llapis de punta gruixuda. Un exemple d’element espacial és un punt boirós, com un núvol, normalment d’intensitat irregular, fet amb un pinzell gruixut.

Paul Klee, Seiltänzer (1923)

El misteri: una comèdia inacabada (Jane Austen)

el text en pdf

DEDICATÒRIA

Al reverend George Austen

Senyor, us sol·licito humilment el patrocini de la comèdia següent, la qual, per bé que inacabada, és, em complau dir-ho, un misteri tan complet com qualsevol dels de la seva mena.

Considereu-me, Senyor, la vostra servent més humil,

L’autora

El misteri: una comèdia

Dramatis personae

Homes                                                 Dones

Coronel Elliot                                   Fanny Elliot

Sir Edward Spangle                        Senyora Humbug

Vell Humbug                                    Dafne

Jove Humbug i                               

Corydon

Acte I

Escena I – Un jardí

Entra Corydon

Corydon: Silenci: s’acosten. [Surt]

Entren Vell Humbug i el seu fill, que parlen

Vell Humbug: És per això que voldria que seguissis el meu consell. Estàs convençut que et convé?

Jove Humbug: Ho estic, senyor, i indubtablement actuaré de la manera com m’heu assenyalat.

Vell Humbug: Aleshores tornem cap a casa. [Surten]

Escena II – Un saló a casa dels Humbug

Mrs Humbug i Fanny xerren

Mrs Humbug: M’entens, estimada?

Fanny: Perfectament, senyora: si us plau, continueu la vostra narració.

Mrs Humbug: Ai! Ja he acabat; no tinc res més a dir sobre el tema.

Fanny: Ah! Aquí tenim Dafne.

Entra Dafne

Dafne: Estimada Mrs Humbug, com esteu? Oh! Fanny, s’ha acabat tot.

Fanny: De debò?

Mrs Humbug: Em sap molt de greu.

Fanny: Aleshores no ha servit de res que jo…

Dafne: De res.

Mrs Humbug: I què passarà amb…

Dafne: Ah, tot arreglat. (Parla a cau d’orella de Mrs Humbug)

Fanny: I què s’ha decidit?

Dafne: Ja us ho diré. (Parla a cau d’orella de Fanny)

Mrs Humbug: I ell…?

Dafne: Us explicaré tot el que sé. (Parla a cau d’orella de Mrs Humbug i de Fanny)

Fanny: Bé, ara ja m’he assabentat de tot, me’n vaig.

Mrs Humbug i Fanny: Jo també. [Surten]

Escena III – S’aixeca el teló i es veu Sir Edward Spangle reclinat, en una actitud elegant, dormint.

Entra Coronel Elliot

Coronel Elliot: Veig que la meva filla no hi és, aquí. Allà jau Sir Edward. Li explico el secret? No, que segur que l’esbombarà. Però està adormit i no em sentirà; m’hi aventuraré. (S’acosta a Sir Edward, li parla a cau d’orella i surt.)

Fi del primer acte

Finis.