El primer funàmbul va aparèixer la primavera del 2014, aviat farà sis anys. Tot i que hi va haver una interrupció (que vaig aprofitar per fer equilibris damunt les ones hertzianes), he anat publicant la revista trimestralment (els primers set números en paper, els altres deu en pdf). A banda de la satisfacció que suposa haver arribat fins aquí, una de les alegries més grans que he tingut és la contribució que l’esperit d’El funàmbul ha tingut en el naixement d’Editorial Flâneur. Justament perquè Flâneur exigeix el poc temps lliure de què disposo, hauré d’espaiar una mica més la periodicitat funambulística. Ara bé, tot controlat: el proper número, el divuitè, contindrà un monogràfic dedicat a Shakespeare que, és clar, em fa molta il·lusió. I és que El funàmbul continua sent, després de sis anys, la revista que m’agradaria trobar. Mentre esperem, farem una mica de memòria i recordarem un número cada setmana.
Número 1 (primavera de 2014): El funàmbul 1 Bruno Schulz
Índex:
EDITORIAL
PÒRTIC / L’hospitalitat de la llengua, Edmond Jabès
MONOGRÀFIC / Bruno Schulz
La felicitat d’un món imprecís, María Negroni
Cronologia de Bruno Schulz
Drohobycz, l’univers de Bruno Schulz, Elzbieta Bortkiewicz
La república de la hipotaxi. Conversa amb Anna Rubió i Jerzy Sławomirski, traductors de Bruno Schulz al català
Traduttore, traditore?, Roger Ferrer
Franz Kafka i Bruno Schulz: escarabats i cocodrils, Ewa Kuryluk
Apropiacions de Bruno Schulz, David A. Goldfarb
L’home que escrivia millor que Kafka. Conversa entre Philip Roth i Isaac Bashevis Singer sobre Bruno Schulz
Regions d’una gran heretgia, David Grossman
La mitificació de la realitat, Bruno Schulz
L’àlbum de segells. Bibliografia sobre Bruno Schulz
RESSENYA / El cor de la memòria, Enric Iborra
35 MIL·LÍMETRES / Eric Rohmer: Prejudici i atzar, Ricard Fusté
ART MENOR / Després d’haver perdut el passaport, Jüri Talvet
COLOFÓ / El Quixot, dissident, Norman Manea
RHEMA
IMATGES
VIES
La cantonada on Bruno Schulz va ser assassinat el 19 de novembre de 1942
el funàmbul 