Carta de Charles Baudelaire a Édouard Manet

La carta en pdf

Dijous, 11 de maig de 1865

Estimat amic,

Us estic agraït per la carta que M. Chorner m’ha donat aquest matí i també per la peça musical.

Ja fa temps que tinc la intenció de passar per París dues vegades, una per anar a Honfleur, i l’altra per tornar-ne; això només ho havia confiat en secret al boig d’en Rops, perquè amb prou feines tindria temps d’encaixar la mà de dos o tres amics, però, segons el que m’ha dit M. Chorner, Rops ho ha explicat a unes quantes persones, i ara resulta que naturalment hi ha molta gent que creuen que soc a París i em tracten d’ingrat i d’oblidadís.

Si veieu en Rops, no doneu gaire importància als seus aires violentament provincians. A Rops li agradeu, Rops ha entès el valor de la vostra intel·ligència, i fins i tot m’ha confiat certes observacions sobre la gent que no us pot veure (ja que sembla que teniu l’honor d’inspirar odi). Rops és l’únic artista veritable (en el sentit que jo dono —potser jo i prou— a la paraula artista) que he trobat a Bèlgica.

Em demaneu, doncs, que us torni a parlar de vós. Em demaneu que m’esforci a demostrar-vos el que valeu. El que exigiu és realment absurd. Se’n riuen de vós; les bromes us fan enrabiar; no us fan justícia; etc., etc… Creieu que sou el primer que es troba en aquesta situació? Teniu més talent que Chateaubriand i que Wagner? I, tanmateix, se n’han rigut molt, d’ells. I no s’han pas mort. I, per rebaixar-vos orgull, us diré que aquests homes són models, cadascun en el seu gènere, i en un món molt ric; i que vós, vós només sou el primer d’un art decrèpit. Espero que no us molesti la franquesa amb què us tracto. Sabeu l’estima que us tinc.

He volgut conèixer la impressió personal d’aquest M. Chorer, si és que podem considerar que un belga sigui una persona. He de dir que ha estat amable, i el que m’ha dit lliga amb el que sé de vós i amb el que algunes persones intel·ligents diuen de vós: Hi ha defectes, errors, manca d’aplom, però hi ha un encant irresistible. Tot això ho sé; soc un dels primers que ho ha captat. Ha afegit que el quadre que representa una dona despullada, amb la negra i el gat (és un gat, oi?), era molt superior al quadre religiós.

Quant a Lemer, res de nou. Crec que aniré jo mateix a espavilar-la. Pel que fa a acabar aquí Pobre Bèlgica, en soc incapaç; estic dèbil, estic mort. Tinc una pila de poemes en prosa que he d’escampar en dues o tres revistes. Però ja no hi puc anar. Pateixo d’un mal que no tinc, com quan era petit i vivia a la fi del món. I tanmateix no soc patriota.

Olympia, Édouard Manet (1863).

Dues cartes de Heidegger

Les dues cartes en pdf

CARTA A HANNAH ARENDT

Hivern 1932-1933

Els rumors que et molesten són difamacions que encaixen perfectament amb altres experiències que he hagut de patir els darrers anys.

No puc haver exclòs jueus convidats al seminari, més que res perquè durant els últims quatre semestres no he tingut cap invitació pel seminari. Que no saludo els jueus és una xafarderia tan maliciosa que no m’hi penso referir mai més d’ara endavant.

Com a clarificació del meu comportament envers els jueus, aquí tens els fets següents:

Aquest semestre, me l’he pres sabàtic i, de cara a l’estiu, he anunciat, amb força antelació, que vull que em deixin en pau i que no acceptaré projectes i ni cap cosa semblant.

De totes maneres, ve un home que vol escriure una dissertació amb urgència. És jueu. L’home que ve a veure’m cada mes per ressenyar un treball extens que esta elaborant (no és cap dissertació ni cap projecte d’habilitació) també és jueu. L’home que, fa poques setmanes, em va enviar un text substancial perquè el llegís amb urgència és jueu.

Els dos individus de la Notgemeinschaft que vaig ajudar a que fossin acceptats els darrers tres semestres són jueus. L’home que, gràcies a mi, va aconseguir una beca per anat a Roma és jueu.

Convido a qualsevol a anomenar això «antisemitisme furibund».

Més enllà d’això, actualment soc tan antisemita en qüestions universitàries com ho era fa deu anys  a Marburg, on, a causa d’aquest antisemitisme vaig obtenir el suport de Jacobsthal i de Friedländer.

Tot això sense anomenar les meves relacions amb jueus (per exemple, Husserl, Misch, Cassirer i d’altres).

I per damunt de tot, això no pot afectar la meva relació amb tu.

Durant molt de temps, en general he estat força retirat, no només perquè la meva obra ha topat amb una incomprensió incompetent, sinó també a causa d’algunes experiències personals ben poc agradables que he viscut fent classe. En tot cas, ja fa temps que he renunciat a cap mena de gratitud o fins i tot de decència per part dels anomenats «deixebles».

MARTIN HEIDEGGER

CARTA A VICTOR SCHWOERER

Friburg, 2 d’octubre de 1929

Molt respectat senyor conseller:

Aquests dies el doctor Baumgarten ha sol·licitat una beca a la Notgemeinschaft.

En l’informe que he enviat voldria afegir la meva petició personal, molt benvolgut senyor conseller, que accepteu atorgar a la citada sol·licitud una atenció especial.

El que podria suggerir només indirectament en el meu informe voldria expressar-ho aquí de manera més clara: en tot això es tracta sobretot del fet que estem davant de l’alternativa de, o bé donar a la nostra vida espiritual alemanya força i educadors veritablement arrelats en la nostra terra, o deixar-la abandonada a la creixent judeïtzació en el sentit ampli i estricte del terme. El camí només el podrem recuperar en la mesura que siguem capaços, sense agitació ni discussions estèrils, de contribuir a que es despleguin forces noves.

En relació a aquesta gran tasca, restaria particularment agraït si es pogués ajudar amb una beca el senyor Baumgarten, a qui voldria fer ajudant meu.

Vivim aquestes dates els dies més bonics de la tardor en la nostra casa nova i cada dia m’alegro d’estar unit a la pàtria per mitjà del meu treball.

Amb sincera veneració, us saludo, molt respectat senyor conseller.

Vostre,

MARTIN HEIDEGGER

N. del t.: Schwoerer era un dels directors de la Notgemeinschaft, l’organització que promovia la investigació científica en aquesta època. Baumgarten era un alumne nord-americà de Heidegger.