La bora

El text sencer en pdf

Giani Stuparich (1891-1961) no és només l’autor del magnífic L’illa (Ed. Minúscula, 2008): tota la seva obra val molt la pena. Aquí ens explica el fenomen típicament triestí que anomenen «la bora»:

Mentre que al voltant de la casa domina el terrabastall de la bora, una noia aprèn en el seu manual de geografia que «a Itàlia, la velocitat del vent ben poques vegades ultrapassa els 42 km per hora».
D’entre totes les ciutats italianes, tan sols Trieste té el gran privilegi de rebre durant l’any les visites freqüents, sobretot a l’hivern, d’un vent que, quan és lleuger, arriba a la velocitat de 60 km per hora, i que els dies que bufa amb furor, supera els 140.
Aquest vent és un visitant descortès i violent, a causa del qual la ciutat viu amb el «Jesús» a la boca. I bé que el coneixen tots els constructors i els enginyers de la llum i del telèfon, que mai no prenen les precaucions que calen ni calculen la violència d’aquest enemic dels cables que van de post a post, de les xemeneies i dels terrats. El coneixen el mariners que no reforcen bé les amarres. I tot i que per tradició i experiència els ciutadans el coneixen, mai no es preparen prou bé per afrontar-lo sense risc.

[…]

Trieste

El desè funàmbul va aparèixer l’hivern de 2017. Contenia un monogràfic dedicat a Trieste. Aquí teniu el número: El funàmbul 10 Hivern 2017. Aquest n’era l’índex:

EDITORIAL

PÒRTIC / El temps, JAUME BALMES

MONOGRÀFIC / Trieste

Trieste en els meus records, GIANFRANCO FRANCHI

«Trieste», UMBERTO SABA

Trieste i la literatura italiana, VALERIA RIBOLI

La tríada estranya Svevo-Joyce-Gadda, GIORGIO PRESSBURGER

Record de Roberto Bazlen, EUGENIO MONTALE

Entrevista sobre Trieste, ROBERTO BAZLEN

Lletres triestines, SCIPIO SLATAPER

El gueto de Trieste, UMBERTO SABA

La comunitat eslovena, MIRAN KOŠUTA

«Cant càrtsic», SREČKO KOSOVEL

Trieste, SREČKO KOSOVEL

«La meva tribu», TOMAŽ ŠALAMUN

Trieste: una cruïlla a dos nivells, MANEL VILA-VIDAL

La bora, GIANNI STUPARICH

Carta a Mark Thompson, GIORGIO VOGHERA

Giorgio Voghera vist per si mateix, GIORGIO VOGHERA

El bistec de Svevo, UMBERTO SABA

Fumar, ITALO SVEVO

Joyce i Svevo a Trieste, LIVIA VENEZZIANI SVEVO

L’alumne de Joyce, DRAGO JANČAR

Les fronteres lliscants de Claudio Magris, ANTONI MARTÍ MONTERDE

La iconografia del dolor, SIMONA ŠKRABEC

Montserrat com una pàtria, BORIS PAHOR

Bibliografia triestina

Il Cafè San Marco

RESSENYA / H. G. Wells: La màquina del temps. L’home invisible, JORGE LUIS BORGES

35 MIL·LÍMETRES / Johnny Guitar (1954), Nicholas Ray, JOÃO BÉNARD DA COSTA

ART MENOR / «Faràs dos trucs i t’obriré la porta», FELIU FORMOSA

COLOFÓ / Dorothea Lange: la fotògrafa de la Gran Depressió, ROBERT CHESSHYRE

RHEMA

IMATGES

VIES

ghetto2-2

Roberto Bazlen

La talla de Roberto Bazlen (1902-1965) com a figura intel·lectual (concepte que li feia molta basarda) és enorme, però el silenci del seu anonimat encara la fa més evident. L’actitud i obra de Bazlen és un mirall que reflecteix la mediocritat i limitacions morals d’una immensa majoria d’autors cèlebres italians i d’arreu.

Bazlen no va publicar res en vida. No s’ho va plantejar o no ho va creure necessari. Va llegir molt, va recomanar i va traduir. Per mitjà dels informes de lectura que passava a diverses editorials (Einaudi i Adelphi, entre d’altres), va empènyer la publicació a Itàlia d’autors com Italo Svevo, Franz Kafka, Sigmund Freud, Maurice Blanchot, Witold Gombrowicz, o Robert Musil. A partir dels anys 70, gràcies a la iniciativa de Roberto Calasso, Adelphi va començar a publicar textos de Bazlen (obra és un mot que ell hauria trobat exagerat): la novel·la, Il capitano di lungo corso (1973); les cartes, Lettere editoriali (1968), i un seguit d’escrits esparsos, Note senza testo (1970) i Scritti (1984).

Quan Bazlen va néixer, Trieste encara formava part de l’Imperi austrohongarès. El seu pare era un luterà d’origen alemany, i la seva mare, una triestina jueva. Va ser amic d’Umberto Saba.

Al desè funàmbul hi trobareu un text d’Eugenio Montale sobre Bazlen i l’única traducció al català (de la qual em faig responsable amb orgull, malgrat els errors que deu contenir) de cap text de Bazlen: la de la meravellosa «Entrevista sobre Trieste».

bazlen

Trieste, avui

Trieste, com tot bon mite, ens situa en la cruïlla del dubte: en aquest cas, podem tirar pel dret i acabar sentenciant que la imatge que alguns intel·lectuals (amb Claudio Magris al capdavant) han construït d’aquesta ciutat com a centre neuràlgic de la diversitat europea té poc a veure amb la realitat, o podem mirar d’esbrinar què ens pot oferir un mite que, com tots, és més un mirall del que voldríem ser més que no pas del que som. Sigui com sigui, el monogràfic dedicat a Trieste ofereix un seguit de veus que pretén reflectir la varietat que aquest lloc geogràficament tan especial se suposa que significa pels qui encara creiem en una Europa que vagi més enllà dels interessos econòmics i de la preponderància absolutista dels estats, tot i saber que els principals defensors d’aquesta utopia van ser engolits i esmicolats fa més de 70 anys.

Immagine mostra. Umberto Saba. La poesia di una vita

Umberto Saba, a la seva llibreria de vell de Trieste.

Desè funàmbul

A continuació teniu l’índex del desè funàmbul, dedicat a Trieste. Us podeu descarregar el número aquí: El funàmbul 10 Hivern 2017.

Número 10

Editorial

Pòrtic

El temps, Jaume Balmes

Monogràfic: Trieste

Trieste en els meus records, Gianfranco Franchi

«Trieste», Umberto Saba

Trieste i la literatura italiana, Valeria Riboli

La tríada estranya Svevo-Joyce-Gadda, Giorgio Pressburger

Record de Roberto Bazlen, Eugenio Montale

Entrevista sobre Trieste, Roberto Bazlen

Lletres triestines, Scipio Slataper

El gueto de Trieste, Umberto Saba

La comunitat eslovena, Miran Košuta

«Cant càrtsic», Srečko Kosovel

Trieste, Srečko Kosovel

«La meva tribu», Tomaž Šalamun

Trieste: una cruïlla a dos nivells, Manel Vila-Vidal

La bora, Gianni Stuparich

Carta a Mark Thompson, Giorgio Voghera

Giorgio Voghera vist per si mateix, Giorgio Voghera

El bistec de Svevo, Umberto Saba

Fumar, Italo Svevo

Joyce i Svevo a Trieste, Livia Venezziani Svevo

L’alumne de Joyce, Drago Jančar

Bibliografia triestina

Les fronteres lliscants de Claudio Magris, Antoni Martí Monterde

La iconografia del dolor, Simona Škrabec

Montserrat com una pàtria, Boris Pahor

Il Caffè San Marco

Ressenya

H. G. Wells: La màquina del temps. L’home invisible, Jorge Luis Borges

35 mil·límetres

Johnny Guitar (1954), Nicholas Ray, João Bénard Da Costa

Art menor

«Faràs dos trucs i t’obriré la porta», Feliu Formosa

Colofó

Dorothea Lange: la fotògrafa de la Gran Depressió, Robert Chesshyre

Rhema

Imatges

Vies

via-di-riborgo

 

Desè funàmbul (aviat)

El desè funàmbul serà el millor dels que han aparegut fins ara. El monogràfic contindrà més de 100 pàgines dedicades a Trieste i, entre d’altres coses, hi trobareu textos de Giani Stuparich, Umberto Saba, Giorgio Pressburger, Roberto Bazlen, Scipio Slataper, Srečko Kosovel, Tomaž Salamun, Giorgio Voghera, Italo Svevo, Claudio Magris, Boris Pahor i la contribució impagable de Simona Škrabec i Antoni Martí Monterde. A més, Émile Zola, aprofitant la situació actual, ens ha escrit l’editorial. Aviat.

Umberto Saba climbing the steps of the via Ciamician in Trieste, 1953 (Montadori)