Credo creatiu

PAUL KLEE

text sencer en pdf

L’art no reprodueix el que és visible: fa visible. L’autèntica naturalesa de l’art gràfic ens empeny a l’abstracció, amb facilitat i lògica. Transmet la qualitat esquemàtica de conte de fades del que és imaginari i l’expressa amb gran precisió. Com més pura és l’obra gràfica, és a dir, com més èmfasi posa en els elements formals bàsics, menys encaixarà amb la representació realista de les coses visibles.

Els elements formals de l’art gràfic són: punts i energies lineals, planes i espacials. Un exemple d’element pla que no estigui compost d’unitats subordinades és l’energia uniforme o modulada produïda pel traç d’un llapis de punta gruixuda. Un exemple d’element espacial és un punt boirós, com un núvol, normalment d’intensitat irregular, fet amb un pinzell gruixut.

Paul Klee, Seiltänzer (1923)

Dissetè funàmbul

El dissetè funàmbul va aparèixer la tardor del 2019. El monogràfic es titulava «Perspectives». Aquí teniu el número:

Aquest n’era l’índex:

Editorial

Pòrtic / Carta d’Isaac Newton a Roger Cotes, Isaac Newton

Monogràfic / Perspectives

Dimarts, 5 d’agost, Cadaqués, Albert Ràfols-Casamada

L’astrònom i el geògraf, Valeriano Bozal

Musée des Beaux Arts, W. H. Auden

El retrat lliure a Venècia, Galienne Francastel i Pierre Francastel

Dürer, Thomas Mann

Els dibuixos de Watteau, John Berger

Els meus pensaments extravagants sobre el dibuix, Denis Diderot

La Belle Noiseuse, Roger Ebert

La sala Rubens al Museu d’Anvers, Hugo Claus

La segona tardor (fragment), Bruno Schulz

La primera generació de pintors moderns als Estats Units, Alfred H. Barr i William S. Lieberman

Credo creatiu, Paul Klee

Pintura abstracta, Joan Fuster

Les pintures del no-res, Denys Riout

Van Gogh Magog, Josep Palau i Fabre

Blagley, un pintor poc conegut, Alberto Torres

Les figues pintades, Marcel Schwob

Joan Miró, 1918, J. V. Foix

Pinzellades

Ressenya / Montaigne a peu, Robert Kopp

35 mil·límetres / Entrevista a Carl Theodor Dreyer

Art menor / Estació de servei, Elizabeth Bishop

Colofó / Del plaer i del turment de traduir, Carles Cardó

Rhema

Imatges

Vies

Entrevista a Carl Theodor Dreyer

Al  Carl Theodor Dreyer les entrevistes no li agradaven gaire. No obstant això, el 1965 en va concedir una a Nova York en el marc de la presentació de Gertrud al festival de cinema d’aquesta ciutat. En la conversa amb el periodista, Dreyer explica els seus inicis en el mon del cinema i repassa els seus films més significatius, d’entre els quals ell mateix destaca Joana d’Arc (1928). Malgrat l’estil una mica pompós del periodista que fa les preguntes al director danès, es tracta d’un document valuós per qualsevol amant del cinema. L’entrevista la podeu sentir aquí, i la traducció —inèdita— la podeu llegir al darrer funàmbul.

leccones-carl-ordret-kMD-U50774651185LK-984x608@RC

Dissetè funàmbul

Aquí teniu el dissetè funàmbul: el funàmbul 17 tardor 2019 . Aquest n’és l’índex:

Editorial

Pòrtic

Carta d’Isaac Newton a Roger Cotes, Isaac Newton

Monogràfic: Perspectives

Dimarts, 5 d’agost, Cadaqués, Albert Ràfols-Casamada

L’astrònom i el geògraf, Valeriano Bozal

Musée des Beaux Arts, W. H. Auden

El retrat lliure a Venècia, Galienne Francastel i Pierre Francastel

Dürer, Thomas Mann

Els dibuixos de Watteau, John Berger

Els meus pensaments extravagants sobre el dibuix, Denis Diderot

La Belle Noiseuse, Roger Ebert

La sala Rubens al Museu d’Anvers, Hugo Claus

La segona tardor (fragment), Bruno Schulz

La primera generació de pintors moderns als Estats Units,

Alfred H. Barr i William S. Lieberman

Credo creatiu, Paul Klee

Pintura abstracta, Joan Fuster

Les pintures del no-res, Denys Riout

Van Gogh Magog, Josep Palau i Fabre

Blagley, un pintor poc conegut, Alberto Torres

Les figues pintades, Marcel Schwob

Joan Miró, 1918, J. V. Foix

Pinzellades

Ressenya / Montaigne a peu, Robert Kopp

35 mil·límetres / Entrevista a Carl Theodor Dreyer

Art menor / Estació de servei, Elizabeth Bishop

Colofó / Del plaer i del turment de traduir, Carles Cardó

Rhema

Imatges

Vies

f17