Rilke i Hammershøi

El text sencer en pdf

El vuitè funàmbul contenia una recreació de la visita que el 1904 Rilke va fer a Vilhelm Hammershøi a Copenhagen. El text és de la poeta anglesa Nichola Dean.

«Ahir vaig conèixer Hammershøi… Estic segur que com més t’hi relaciones, més l’entens i més aprens a valorar la seva senzillesa natural. Tornaré a veure’l, però no podrem conversar perquè ell només parla danès i entén molt poc l’alemany. Em va fer l’efecte que pinta i prou, i que no pot o no vol fer res més.» Aquesta és la descripció que Rainer Maria Rilke va fer de la trobada que, a la tardor de 1904, va tenir amb Vilhelm Hammershøi, a Copenhaguen. L’interès i l’admiració de Rilke coincidia amb l’èxit que l’artista danès tenia en aquell moment a Alemanya. L’autor austríac volia escriure un assaig sobre aquest pintor, una tasca que la incapacitat de Hammershøi per a mantenir cap conversa va complicar molt. Tot i que Rilke esmenta breument aquesta visita en algunes cartes, mai no va completar l’assaig.

Arle, 16 d’octubre de 1888

La carta en pdf

Estimat Theo,

Finalment t‘envio un petit esbós perquè et facis una idea de l‘evolució de la meva feina, ja que avui m‘hi he tornat a posar.

Encara tinc els ulls cansats, però tenia una idea nova al cap i heus-ne aquí l‘esbós. Com sempre, en tela de 30.[1]

Aquesta vegada es tracta simplement del meu dormitori, el color hi ha de fer la cosa: a partir de la seva simplificació ha de donar un estil més gran a les coses, i ha de suggerir repòs o son en general. Ras i curt, la contemplació del quadre ha de fer descansar el cap o més aviat la imaginació.

Les parets són d‘un violat pàl·lid. El terra és de rajoles vermelles.

La fusta del llit i les cadires és d‘un groc de mantega fresca.

El llençol i els coixins, verd llimona molt clar.

El cobrellit, vermell escarlata.

La finestra, verda.

El rentamans és ataronjat; el gibrell, blau.

Les portes, liles.

I res més; res més en aquesta habitació de finestrons closos.

L‘amplada dels mobles ha d‘expressar un repòs inalterable.

Retrats a la paret i un mirall i un eixugamà i una mica de roba.

El marc —com que no hi ha blanc en el quadre— serà blanc.

Tot això és la meva revenja pel repòs forçat que m‘han obligat a fer.

Hi treballaré encara tot demà, però ja veus que la idea és simple. N‘he suprimit les ombres; els colors són plans, nets, com els crespons.

Tot plegat contrastarà, per exemple, amb La diligència de Tarascó i El cafè de la nit.[2]

No m‘allargo més perquè demà ben d‘hora vull enllestir la meva tela amb la llum fresca del matí.

Com van els dolors? No et descuidis de fer-me‘n cinc cèntims.

Espero que m‘escriguis aviat.

Un dia et faré esbossos de les altres habitacions, també.

Rep una bona encaixada.

Sempre teu,

Vincent


[1] Es refereix a un sistema de numeració internacional, inventat a França al segle XIX. El número 30 equival a 92 x 73 cm.

[2] Dos quadres que Van Gogh també va pintar l’any 1888.

Interiors

El vuitè funàmbul es titulava «Interiors». Va ser el primer que no vaig poder publicar en paper. Aquí el teniu: el funàmbul 8. Aquest n’era l’índex:

EDITORIAL

PÒRTIC / Mort de Guiteau, JOSÉ MARTÍ

MONOGRÀFIC / Interiors

La finestra que dona al carrer, FRANZ KAFKA

«El sol d‘havent dinat», KONSTANTINOS P. KAVAFIS

Viatge al voltant de la meva cambra (Fragment), JOSEPH DE MAISTRE

La fundació de la ciutat, MAURICE MAETERLINCK

La casa, ZBIGNIEW HERBERT

L‘anell de Shahriar (Fragment), DŽEVAD KARAHASAN

Arle, 16 d‘octubre de 1888, VINCENT VAN GOGH

Finestres, CHARLES BAUDELAIRE

La cinquena història, CLARICE LISPECTOR

Els grans magatzems grossos de debò, JOSEPH ROTH

El problema dels museus, PAUL VALÉRY

Armaris, WALTER BENJAMIN

Notes d‘un diari imaginari: Rilke sobre Hammershøi, NICHOLA DEANE

L‘invisible, ELIAS CANETTI

Tutankamon: anatomia d‘una excavació, HOWARD CARTER

L‘esperit de la decadència. Entrevista a Ernest Sébastien

L‘Ictíneo, NARCÍS MONTURIOL

Manuscrits, cases, somnis: Edgar Allan Poe, MARÍA NEGRONI

Sobre (la) certesa, LUDWIG WITTGENSTEIN

RESSENYA / Varlam Xalàmov. L‘escriptura necessària, JOAN CARLES NAVARRO

35 MIL·LÍMETRES / Visconti neorealista, RICARD FUSTÉ

ART MENOR / «Autopsicografia», FERNANDO PESSOA

COLOFÓ / L‘art de la ficció, E. M. FORSTER

RHEMA

IMATGES

VIES

Oriented Strand Board. Chipboard building material. OSB wooden p

Tots els funàmbuls

Aquests són els set números d’El funàmbul que han aparegut des de la primavera del 2014. El vuitè el teniu aquí.

El funàmbul 7 Viatges

El funambul 6 W. G. Sebald

El funàmbul 5 Weltliteratur

El funàmbul 4 Aproximacions a la Xoà

El funàmbul 3 Walter Benjamin

El funàmbul 2 Per què escrivim?

El funàmbul 1 Bruno Schulz

maneras-de-estar-en-elmundo

 

Hammershøi i Rilke

«Ahir vaig conèixer Hammershøi… Estic segur que com més t’hi relaciones, més l’entens i més aprens a valorar la seva senzillesa natural. Tornaré a veure’l, però no podrem conversar perquè ell només parla danès i entén molt poc l’alemany. Em va fer l’efecte que pinta i prou, i que no pot o no vol fer res més.» Aquesta és la descripció que Rainer Maria Rilke va fer de la trobada que, a la tardor de 1904, va tenir amb Vilhelm Hammershøi, a Copenhaguen. L’interès i l’admiració de Rilke coincidia amb l’èxit que l’artista danès tenia en aquell moment a Alemanya. L’autor austríac volia escriure un assaig sobre aquest pintor, una tasca que la incapacitat de Hammershøi per a mantenir cap conversa va complicar molt. Tot i que Rilke esmenta breument aquesta visita en algunes cartes, mai no va completar l’assaig. La poeta anglesa Nichola Deane va recrear la trobada entre ambdós artistes. El resultat el podeu llegir al vuitè funàmbul, que us podeu descarregar aquí.

Interior_Strandgade30_press-847x1024

I més connexió anglesa amb Hammershøi: Michal Palin presentant un documental sobre el pintor danès a la BBC. Teniu el vídeo al canal de You Tube de la revista.

Howard Carter al vuitè funàmbul

L’any 1922, l’arqueòleg anglès Howard Carter, va trobar un lloc que feia més de 15 anys que cercava. Gràcies als seu diari personal sabem què va passar aquell diumenge, 26 de novembre:

«Abans de poder veure-hi res, l’aire calent que ha sortit ha fet que la flama de l‘espelma parpellegés, però tan bon punt els ulls se m‘han acostumat a la tremolor de la llum, l‘interior de la cambra se m‘ha anat aclarint, i hi he vist una barreja estranya i meravellosa d‘objectes bells i extraordinaris, apilats els uns sobre els altres.
Naturalment els de fora estaven en suspens, fins que Lord Carnarvon m‘ha preguntat: “Que hi veus res?” Li hi respost: “Sí, és meravellós”.»

Havia trobat la tomba de Tutankamon.

La manca de signe d’exclamació en la resposta de Carter no sabem si és un descuit a l’hora de transcriure el moment al diari o una mostra del caràcter nacional de l’egiptòleg. En tot cas, en la traducció que he fet dels fragments que contenen aquells tres dies tan emocionants he mantingut l’omissió.

Interiors.

TAA_i_2_1_025.jpg

Vuitè índex funambulista

El funàmbul. Interiors

La primavera de 2014 va sortir el primer número d’El funàmbul. El vaig dedicar a Bruno Schulz. La revista costava 10€ i jo en pagava la impressió, la maquetació i la correcció. La pàgina web (malaguanyada) també va sortir de la meva butxaca. Creia que tot plegat hi havia de ser i hi va ser fins a la tardor del 2015. El projecte era engrescador i comptava amb col·laboradors de luxe (ja sé que soc pesat, però George Steiner té el monogràfic dedicat a Benjamin a casa seva). «Per què escrivim?», «Walter Benjamin», «Aproximacions a la Xoà», «Weltliteratur», «W. G. Sebald» i «Viatges» van ser els números publicats. El viatge va acabar justament aquí. Bé, més o menys, perquè El funàmbul va passar a la ràdio durant uns mesos, també. Fins que es va acabar, també.
El cas és que com que no puc pagar el cost de fer la revista (ha de ser en paper, sí), ni la maquetació, ni la correcció, he decidit de penjar els números que ja tinc i els que aniré fent en pdf al blog. Seran gratuïts, és clar. El que presento avui es diu «Interiors» (l’enllaç encapçala aquesta entrada) i a continuació us n’exposo l’índex. Els propers números seran els següents: «Anton Txékhov» , «Trieste», «Praga», «Somnis» i «Franz Kafka». No sé si seran d’aparició trimestral com la revista, però intentaré que ho siguin.

EDITORIAL
PÒRTIC / Mort de Guiteau, JOSÉ MARTÍ
MONOGRÀFIC / Interiors
La finestra que dona al carrer, FRANZ KAFKA
«El sol d‘havent dinat», KONSTANTINOS P. KAVAFIS
Viatge al voltant de la meva cambra (Fragment), JOSEPH DE MAISTRE
La fundació de la ciutat, MAURICE MAETERLINCK
La casa, ZBIGNIEW HERBERT
L‘anell de Shahriar (Fragment), DŽEVAD KARAHASAN
Arle, 16 d‘octubre de 1888, VINCENT VAN GOGH
Finestres, CHARLES BAUDELAIRE
La cinquena història, CLARICE LISPECTOR
Els grans magatzems grossos de debò, JOSEPH ROTH
El problema dels museus, PAUL VALÉRY
Armaris, WALTER BENJAMIN
Notes d‘un diari imaginari: Rilke sobre Hammershøi, NICHOLA DEANE
L‘invisible, ELIAS CANETTI
Tutankamon: anatomia d‘una excavació, HOWARD CARTER
L‘esperit de la decadència. Entrevista a Ernest Sébastien
L‘Ictíneo, NARCÍS MONTURIOL
Manuscrits, cases, somnis: Edgar Allan Poe, MARÍA NEGRONI
Sobre (la) certesa, LUDWIG WITTGENSTEIN
RESSENYA / Varlam Xalàmov. L‘escriptura necessària, JOAN CARLES NAVARRO
35 MIL·LÍMETRES / Visconti neorealista, RICARD FUSTÉ
ART MENOR / «Autopsicografia», FERNANDO PESSOA
COLOFÓ / L‘art de la ficció, E. M. FORSTER
RHEMA
IMATGES
VIES

La maquetació l’he fet jo i, per tant, demano disculpes pels errors que hi ha.