«L’odi és sant. És la indignació dels cors forts i poderosos, el desdeny militant dels qui s’enfurismen davant la mediocritat i l’estupidesa. Odiar és estimar, és sentir l’ànima calenta i generosa, és viure llargament del menyspreu de les coses vergonyoses i nècies.
L’odi allibera, l’odi fa justícia, l’odi engrandeix.
Cada vegada que m’he revoltat contra la mediocritat de la meva època m’he sentit més jove i més coratjós. He fet de l’odi i de la dignitat les meves dues hostes: m’he complagut a aïllar-me i, en el meu aïllament, a odiar el que feria allò just i veritable. Si avui valc alguna cosa, és perquè estic sol i perquè odio.»
el funàmbul 