Zakhor i El funàmbul

El funàmbul era (és?) una revista volgudament austera. Per sobre del nom, una línia que representa la corda de fer equilibris; per sota, el títol del monogràfic. El fons, blanc cru. I res més. La idea en si no té res d’especial. Vol transmetre que del que es tracta és del contingut. Pel format em vaig inspirar en L’Espill, però la coberta jo estava convençut que no l’havia tret d’enlloc. Fins que ahir vaig retrobar aquest llibre:

zahor.jpg

¿És possible que la imatge de la coberta del llibre de Yerushalmi hagués restat dins meu sense que jo en fos conscient i que hagués determinat el disseny d’El funàmbul? No ho sabré mai, però fa gràcia creure que sí.

 

El funàmbul a Séfer Barcelona

Els dies 22 i 23 d’aquest mes s’ha celebrat al Palau Robert de Barcelona Séfer, un festival dedicat al llibre jueu. Al nostre país no se n’havia organitzat mai cap de festival d’aquesta mena. Han estat dos dies de converses molt fructíferes en què hi han participat editors, traductors, escriptors, filòsofs, professors, historiadors i periodistes. He tingut l’honor de ser-hi i d’intervenir-hi com a editor i director d’El funàmbul. La intervenció va ser en una taula rodona presentada i moderada per Berta Ares, amb Víctor Sorenssen de Mozaika i Pere Casanellas de Tamid. La presència de públic durant els dos dies ha estat notable. Va ser molt agradable poder parlar amb alguns lectors de la revista. Desitjo de tot cor que el festival tingui una segona edició i moltes més. Seria un senyal de normalitat.

sefer

El funàmbul a la ràdio: W. G. Sebald

Ja podeu escoltar (o, si us ho estimeu més, sentir) el primer programa de El funàmbul a Ràdio Vilafranca. Es titula «Els emigrats» i està dedicat a l’obra homònima de W. G. Sebald. En aquest programa he tingut el privilegi de comptar amb la col·laboració de l’Anna Soler Horta, traductora de Sebald al català, amb qui conversem sobre aquest autor alemany, i de Pep Garcia, de la Llibreria L’Odissea, que ens parla de Gegants de gel, de Joan Benesiu, segurament l’epígon més sebaldià que hi ha dins el món literari català. Un altre protagonista d’aquest primer funàmbul radiofònic és El desgavell, de Ferran Planes. I també hi ha música. I un locutor nerviós i a moments força encarcarat que té l’esperança d’anar-ne aprenent amb el temps.

http://www.rtvvilafranca.cat/programa/el-funambul/

La Verwandlung de El funàmbul

Heus ací que, quan la força desbordant de la primavera va esvair la boira, El funàmbul encara hi era. Però transformat. I és que, a partir d’ara, El funàmbul no serà (de moment) una revista de paper o digital; serà un programa radiofònic que, gràcies a Ràdio Vilafranca, s’emetrà cada dissabte de a 10 a 11 de la nit. La idea és la mateixa; el mitjà, diferent. Seria una bona notícia que els qui vau ser tan amables de llegir El funàmbul durant els dos anys que va ser una revista, ara el volguéssiu sentir.

Agraïments

L’aturada (boirosa) de El funàmbul és un bon moment per recordar i agrair l’ajut de les persones que l’han fet possible. La llista és força llarga i, sincerament, fa molta patxoca.

Moltes gràcies, doncs, a Glòria Abràs Pou, Albert Aixalà, Ramon Alcoberro, Vicent Alonso, Irene Artigas Albarelli, Cristina Azorín, Alejandro Baer, João Benard Da Costa, Cristopher Bigsby, Elzbieta Bortkiewicz, Juliette Boukozba, Jorge Bustamante García, Robert Caner, Patrick Charbonneau, Yves Chevrel, Esther Cohen, Teresa Costa-Gramunt, Aurèle i Jackie Crasson, Joseph Cuomo, Martin Davies, Damen Dowse, Marc Dueñas, Raúl Espadas, Itamar Even-Zohar, Mercè Espuny, Pilar Estelrich i Arce, Xavier Farré, Roger Ferrer, Manuel Forcano, Chad Freidrichs, Ricard Fusté, Lola Gámez, David A. Goldfarb, Allegra Gravellius, Jaume Huch, Mercè Ibarz, Enric Iborra, Marc Jiménez Buzzi, Xavier Jové, Jacques Kermabon, Horacio Kohan, Ewa Kuryluk, Albert Lázaro-Tinaut, Esther Leslie, Arnoldo Liberman, Antoni Llagostera, Jonathan Long, Enric H. March, Christian Martí, Antoni Martí Monterde, Aïda Martínez, David Mauas, Nora Mercurio, Gábor Mészarós, Guillem Molla, Teresa Monje i Alegret, Anna Montané, Gustau Muñoz, Joan Carles Navarro, María Negroni, Josep Piera, Rosa Planas, Arnau Pons, Marisa Presas, Ferran Ràfols Gesa, Paul Reitter, Hannah Rosefield, Jonathan Rosenbaum, Anna Rubió, Joaquim Sala-Sanahuja, Cristina Sánchez, Ramon Sangles, Ernest Sébastien, Simona Škrabec, Jerzi Slawomirski, Anna Soler Horta, George Steiner, Hildegard Trost, Lorena Vega, Blanca Llum Vidal, Helena Vidal, tu, Teresa Vinardell, Sultana Wahnón, Werner Wögerbauer i Fred van der Zee. Gràcies, també, al personal de La Impossible, Laie, La Central, Alibri, Llibreria Atzavara, La Memòria, Documenta, La Casa de la Paraula, Llibreria Calders i No Llegiu, on sempre m’han atès amb una correcció i amabilitat exquisides. I, és clar, gràcies, sobretot, als subscriptors i a qualsevol dels qui heu comprat la revista en paper o en pdf. Quan s’aclareixi la boira, ja en tornarem a parlar, de tot plegat.

budapest

El final (boirós) de El funàmbul

Al poble hi havia gent que deia que el funàmbul havia caigut. D’altres, que s’havia aturat. Tanmateix, ningú no podia assegurar què havia passat perquè la boira, que ho cobreix tot, no permetia que ningú el veiés. El bàndol dels qui manifestaven que havia caigut tenia molt clar que tot es reduïa a una cosa tan simple, pragmàtica i freda com els números. Dins d’aquest grup hi havia una petita facció que creia que el cansament també hi devia tenir alguna cosa a veure. Els qui, tot i la boira, afirmaven que s’havia aturat —insistim que des de sota no es veia res—, en general, mostraven un caràcter més idealista. Creien (o volien creure) que el funàmbul devia descansar (i això els acostava a la petita facció del primer grup) i que d’una manera o altra, quan pogués, continuaria avançant. Ara bé, cal recordar la menudesa de l’assumpte: la immensa majoria dels habitants del poble — que no sabien que hi hagués algú penjat allà dalt i que, si ho haguessin sabut, tampoc no haurien mostrat cap interès per un fet tan absurd— tenien raons molt més importants per desitjar que la boira s’esvaís.

fog