El funàmbul a BTV

Ahir a la nit, al programa Àrtic de BTV, Marina Espasa i Josep Pedrals es van fer ressò del final (boirós) de El funàmbul. Moltes gràcies.
http://play.barcelonatv2.webtv.flumotion.com/play/player?podId=42304&playerId=8

Anuncis

El final (boirós) de El funàmbul

Al poble hi havia gent que deia que el funàmbul havia caigut. D’altres, que s’havia aturat. Tanmateix, ningú no podia assegurar què havia passat perquè la boira, que ho cobreix tot, no permetia que ningú el veiés. El bàndol dels qui manifestaven que havia caigut tenia molt clar que tot es reduïa a una cosa tan simple, pragmàtica i freda com els números. Dins d’aquest grup hi havia una petita facció que creia que el cansament també hi devia tenir alguna cosa a veure. Els qui, tot i la boira, afirmaven que s’havia aturat —insistim que des de sota no es veia res—, en general, mostraven un caràcter més idealista. Creien (o volien creure) que el funàmbul devia descansar (i això els acostava a la petita facció del primer grup) i que d’una manera o altra, quan pogués, continuaria avançant. Ara bé, cal recordar la menudesa de l’assumpte: la immensa majoria dels habitants del poble — que no sabien que hi hagués algú penjat allà dalt i que, si ho haguessin sabut, tampoc no haurien mostrat cap interès per un fet tan absurd— tenien raons molt més importants per desitjar que la boira s’esvaís.

fog

La universitat i El funàmbul

Sovint els qui no pertanyem al món acadèmic universitari tendim a subratllar-ne molt més els defectes que no pas les virtuts. No és pas que no tinguem raó (i, va, siguem sincers, una mica d’enveja, a moments), però, de vegades, som injustos. Que és un ambient escleròtic i dinosàuric ho sap tothom. Que comparat amb països que hi ha «nord enllà» (i al sud, l’oest i l’est) fa més aviat vergonya, també. D’acord. Ara bé, en aquest sistema escleròtic, pesant i inútil hi he conegut gent d’una vàlua professional fora del comú. Professors abnegats, enamorats de la seva feina (entenent per feina, ensenyar). Idealistes i desinteressats. A El funàmbul en trobareu alguns i desitjo que, de cara al futur, encara més. Els qui som massa caòtics com per dedicar-nos gaire temps a una tasca en concret, de vegades som condescendents amb els especialistes, quan resulta que sense ells ben poca cosa podríem fer.

I ara un parell de mostres de reconeixement universitari internacional que afalaguen d’allò més. Primera: el professor de la Universitat de Tel-Aviv, Itamar Even-Zohar ha cregut oportú penjar al seu web la traducció al català de «El paper de la literatura en la creació de les nacions d’Europa», un text seu que va aparèixer a El funàmbul 5. Segona: el professor retirat de la Universitat d’Oxford i amic de W. G. Sebald durant gairebé vint anys, Richard Sheppard, m’ha demanat que li enviï un exemplar del número 6 que li agradaria que formés part de la bibliografia sobre Sebald que fa anys que recopila. (Els sebaldians potser el coneixen per les contribucions impagables que va fer a Saturn’s Moons.) L’esbalaïment ja fa temps que s’ha instal·lat a can funàmbul.

ub

Els camins inescrutables del funàmbul

La idea, de sempre, ha estat sortir de Barcelona. Quan ho explicava, em deien: «Girona, Mataró, Granollers, Vic…» Doncs Lleida. A partir d’avui El funàmbul es pot trobar a la la capital del Segrià, concretament a tres llibreries: Llibreria Caselles, Punt de llibre i Abacus. No és pas que ens hàgim rendit a les exigències de cap distribuïdora: l’explicació d’aquest moviment té a veure amb la generositat de l’Albert Aixalà. Moltes gràcies, ara públiques. I, sí: encomanem-nos a Màrius Torres.

MariusTorres_02

Per on transita El funàmbul?

Ara per ara, El funàmbul és, d’una manera més o menys evident, a vuit llibreries barcelonines. Són aquestes:

-La Impossible (c/ Provença, 232)
-Laie (c/ Pau Claris, 85 i c/ Montalegre, 5)
-Documenta (c/ Pau Claris, 144)
-La Casa de la Paraula (c/ Rosselló, 154)
-La Memòria (Plaça de la Vila de Gràcia, 19)
-La Central (c/ Mallorca, 237 i c/ Elisabets, 6)
-Llibreria Calders (Passatge Pere Calders, 9)
-Alibri (c/ Balmes, 26)

Les revistes arriben a les llibreries cada dia 13 de cada tres mesos. El mètode de distribució ha anat variant: va començar sent una maleta de rodes i ara és una caixa de cartó. L’albarà, a la butxaca. No es pot dir que no faig exercici. Val a dir que, malgrat aquesta exhibició de mitjans, sóc molt benvingut arreu on vaig. Granollers, Vic, Girona, Mataró, Reus? Potser algun dia.

IMG_0538

Primer aniversari

El passat dotze de març, a la llibreria La Impossible de Barcelona, vam celebrar el primer aniversari de El funàmbul. L’acte va comptar amb la presència d’Antoni Martí Monterde, professor de Literatura Comparada, de l’editor de la publicació, David Cuscó i Escudero, i va servir, també, per presentar el número 5 de la revista. Vull donar les gràcies a tots els qui hi vau ser i a tots els qui contribuïu a fer que aquest projecte continuï avançant.

El funàmbul i el País Valencià

Des que aquesta història de El funàmbul va començar a rodar —ara tot just fa un any—, la connexió amb el País Valencià ha estat immediata i ferma. En un principi es va fer evident per mitjà de les col·laboracions (que continuaran) d’Enric Iborra. Impagables. Més endavant, es van ampliar en reprendre la relació amb Antoni Martí Monterde, exprofessor meu, a qui entrevisto en el cinquè número, i que va ser tan amable com per acompanyar-me a la llibreria La Impossible, tot just fa tres dies, en la celebració del primer aniversari de la revista. Els seus elogis —sincers: no en reparteix perquè sí— em van emocionar profundament. El darrer capítol va tenir lloc ahir: el poeta Josep Piera em va rebre a casa seva, a la Drova, prop de Gandia, i vam estar xerrant (ell més; jo hi havia anat a escoltar) durant sis hores. Un dia inoblidable. El resultat en forma d’entrevista, apareixerà al número 7 de El funàmbul.

I un agraïment final al nombre de subscriptors valencians de la revista (més de la meitat dels que tinc). És un orgull que algú valori El funàmbul al país de L’Espill i de Joan Fuster.

IMG_0547