La censura al divuitè funàmbul radiofònic

El divuitè funàmbul radiofònic està dedicat a la censura. A les censures, més ben dit. Hi parlem de Joseph Brodsky, de Danilo Kiš, de la Inquisició, gràcies a Norman Manea de El Quixot, i hi llegim un relat de Sławomir Mrożek. No us perdeu la intervenció de Fèlix Edo Tena reivindicant la figura de Manuel de Pedrolo, un autor censurat doblement, maltractat pel món editorial i polític (que acostumen a ser el mateix). La música la posen John Zorn i Damien Jurado, entre d’altres.

Breu comentari final: comprovo que l’idil·li de El funàmbul amb el País Valencià continua més ferm que mai, ara gràcies a les aportacions de Fèlix Edo. Si aquest fos un país just (o, si més no, més net), en Fèlix ocuparia el lloc que tants mediocres fa anys que segresten en molts diaris, revistes i institucions culturals. Si no em creieu, llegiu-lo i escolteu-lo.

news_18856_n

Anuncis

Silencis al cinquè funàmbul radiofònic

Ja podeu escoltar el cinquè funàmbul radiofònic. Tot i titular-se «Silencis» hi parlem. De què? Dels silencis. De qui? D’Hugo von Hofmannsthal, Karl Kraus, Danilo Kiš, Karl-Marcus Gauss, Maria Mercè Marçal i alguns altres. Gràcies a la inestimable col·laboració de Fèlix Edo, parlem de La pregària de Txernòbil de Svetlana Aleksiévitx, i gràcies a la de Pep Garcia, de la Llibreria L’Odissea, de Veus al ras de Sebastià Perelló. La música la posen Samuel Barber, Barbara Strozzi, Richard Strauss, Sibelius i Nina Simone.

Danilo Kiš i El funàmbul

Danilo Kiš va néixer a Subotica (Sèrbia) l’any 1935 i va morir a París el 1989. Es va llicenciar en literatura comparada a la Universitat de Belgrad. És conegut pels seus relats i no gaire pels seus assajos, la qual cosa és injusta, no pas perquè la seva obra narrativa no sigui extraordinària, sinó perquè els assajos també ho són.

La primavera del 1984, Kiš va participar en un col·loqui titulat «L’escriptor i el poder», que es va celebrar a Atenes. Allà hi va llegir «Consells a un jove escriptor», una exhortació dividida en cent sis punts, la immensa majoria dels quals continuen sent vigents trenta anys després. Tot plegat és, a més, la poètica personal d’un dels escriptors europeus més importants de la segona meitat del segle xx.

De Kiš, en català, en podem llegir Una tomba per a Boris Davidović i prou. Com que es tracta d’un oblit editorial imperdonable, El funàmbul vol ajudar en el camí de la normalització que significaria trobar tota l’obra d’aquest autor traduïda al català. Així doncs, al segon número hi trobareu els cent sis consells (impagables) que Danilo Kiš dedica a un jove escriptor.

kis