El viatge d’hivern

el text sencer en pdf

Aquest mes de març ha fet vuitanta-sis anys que Georges Perec va néixer, i quaranta que va morir. Per celebrar la primera efemèride, aquí teniu «El viatge d’hivern», un relat publicat al número 18 (març —és clar— del 1980) de la revista Hachette information. El text comença així:

«L’última setmana d’agost de 1939, mentre els rumors de guerra envaïen París, un jove professor de lletres, Vincent Degräel, va ser convidat a passar uns quants dies en una propietat dels voltants de Le Havre que pertanyia als pares d’un dels seus col·legues, Denis Borrade. El dia abans de marxar-ne, explorant la biblioteca dels seus hostes a la recerca d’un d’aquells llibres que sempre ens prometem que llegirem, però que generalment només tindrem temps de fullejar amb deixadesa a la vora d’un foc abans de per fer una partida de bridge, Degräel va topar amb un volumet titulat El viatge d’hivern, l’autor del qual, Hugo Vernier, li era desconegut del tot. No obstant això, les primeres pàgines li van fer una impressió tan forta que amb prou feines va tenir temps d’excusar-se de l’amic i dels seus pares abans de pujar el llibre a la seva habitació.»

El viatge d’hivern de Georges Perec

L’any 1939, Vincent Degraël, «un jove professor de lletres», tot tafanejant en la biblioteca dels pares d’un amic, descobreix un volumet titulat El viatge d’hivern, d’Hugo Vernier. El llibre comença amb un relat breu, però el que realment cal destacar-ne és la resta: una barreja de confessió, poemes, màximes enigmàtiques i sortilegis blasfems. Immediatament, Degraël hi reconeix fragments d’obres de Nouveau, Corbière, Villiers, Banville, Rimbaud, Verhaeren, Cros, Bloy, Mendès, Mallarmé, Kahn, Verlaine, Lautréamont, Hello, Richepin, Huysmans, Valade, Pomairols, Rollinat, Laprade, Mérat, Morice i Valabrègue, entre altres. La sorpresa arriba quan el jove s’adona que el llibre fou publicat l’any 1864, és a dir, abans que tots aquests autors escriguessin res. Per tant, gran part de la literatura d’aquests artistes és un plagi de l’obra d’Hugo Vernier. A partir d’aquest moment, Degraël decideix esbrinar tot el que pugui sobre aquest autor i, malgrat que la Segona Guerra Mundial l’allunya de França durant sis anys, quan hi torna, es dedica a aquesta empresa amb entusiasme. Malauradament, l’únic que és capaç de trobar que faci referència a Vernier és un seguit de cartes i de diaris personals en què molts dels autors citats anteriorment esmenten Vernier com a font d’inspiració. Degraël, tot i investigar durant trenta anys, mai no tornarà a tenir a les mans cap més exemplar de El viatge d’hivern i morirà sense haver-ne pogut saber gaire res.

El viatge d’hivern es va publicar per primer cop l’any 1980 al butlletí Hachette Informations. Perec va morir dos anys després i, al 1983, el relat va aparèixer al número especial que Magazine littéraire va dedicar-li. No va ser fins al 1993 que trobem la narració publicada en forma de llibre (Éditions du Seuil). En català ha calgut esperar el número 7 de El funàmbul per a poder gaudir d’un text digne de Borges i de Sebald.