De Quincey llegeix Proust

«Estic segur d’això: la ment no és capaç de res que s’assembli a l’oblit; hi ha mil accidents que interposen un vel entre la nostra consciència i les inscripcions secretes de la ment, però d’altres accidents de la mateixa classe l’estripen i, velada o no, la inscripció perdura per sempre, com les estrelles, que sembla que es retirin davant la llum del dia tot i que en realitat, com tots sabem, la llum les hagi velat, i es tornaran a mostrar un cop la llum enfosquidora del dia es torni a enretirar.»

Confessions d’un anglès consumidor d’opi (1822).

“Memòries” al quart funàmbul radiofònic

Ja podeu escoltar, si ho voleu, “Mèmòries”, el quart programa radiofònic funambulista. Hi apareixen Proust, Modiano, Benjamin, Norman Manea i Jorge Luis Borges. Tenim la sort i el privilegi de poder parlar una estona amb Lluís Maria Todó sobre Proust i amb Pep Garcia, de la Llibreria L’Odissea de Vilafranca, que ens presenta Anatomía de la memoria de l’autor mexicà Eduardo Ruiz Sosa. Otis Redding, Paul Weller, Saint-Saëns, Schubert, Françoise Hardy i Badfinger miren d’amenitzar la cosa.

Les lectures de Marcel Proust

«Potser no hi ha dies de la nostra infantesa que hàgim viscut tan plenament com aquells que creiem que vam deixar sense viure, aquells que vam passar amb un llibre preferit.» Així comença Sur la lecture (1905) de Marcel Proust, un assaig breu que té el seu origen en el prefaci de la traducció que Proust mateix va fer de Sesame and Lilies de John Ruskin.

Entre moltes altres coses, Sur la lecture és una invitació meravellosa a recordar l’embriaguesa de les primeres lectures i una introducció perfecta per endinsar-nos en l’esperit de A la recerca del temps perdut, que Proust va començar a escriure quatre anys després.

La secció «Pòrtic» del tercer número de El funàmbul inclou el fragment inicial de Sur la lecture.

Marcel Proust a 15 anys.