La censura al divuitè funàmbul radiofònic

El divuitè funàmbul radiofònic està dedicat a la censura. A les censures, més ben dit. Hi parlem de Joseph Brodsky, de Danilo Kiš, de la Inquisició, gràcies a Norman Manea de El Quixot, i hi llegim un relat de Sławomir Mrożek. No us perdeu la intervenció de Fèlix Edo Tena reivindicant la figura de Manuel de Pedrolo, un autor censurat doblement, maltractat pel món editorial i polític (que acostumen a ser el mateix). La música la posen John Zorn i Damien Jurado, entre d’altres.

Breu comentari final: comprovo que l’idil·li de El funàmbul amb el País Valencià continua més ferm que mai, ara gràcies a les aportacions de Fèlix Edo. Si aquest fos un país just (o, si més no, més net), en Fèlix ocuparia el lloc que tants mediocres fa anys que segresten en molts diaris, revistes i institucions culturals. Si no em creieu, llegiu-lo i escolteu-lo.

news_18856_n

Anuncis

“Memòries” al quart funàmbul radiofònic

Ja podeu escoltar, si ho voleu, “Mèmòries”, el quart programa radiofònic funambulista. Hi apareixen Proust, Modiano, Benjamin, Norman Manea i Jorge Luis Borges. Tenim la sort i el privilegi de poder parlar una estona amb Lluís Maria Todó sobre Proust i amb Pep Garcia, de la Llibreria L’Odissea de Vilafranca, que ens presenta Anatomía de la memoria de l’autor mexicà Eduardo Ruiz Sosa. Otis Redding, Paul Weller, Saint-Saëns, Schubert, Françoise Hardy i Badfinger miren d’amenitzar la cosa.

proust

Norman Manea a El funàmbul

«[…] avui els temps de lectura shan reduït de manera dràstica i les excrescències daltres tradicions literàries són refusades a favor del producte perfectament articulat, simplificat, accessible, com qualsevol altre producte que ofereixi el mercat i que cal que es vengui, que es consumeixi, sense grans dificultats.»

Norman Manea a La llengua nòmada.

Norman Manea va néixer lany 1936 a Bucovina (la terra de Paul Celan i Aharon Appelfeld). En aquesta regió romanesa, abans de la Segona Guerra Mundial, es parlava ucraïnès, polonès, alemany, jiddisch i la llengua dels rutens. Lobra de Manea és una denúncia explícita dels totalitarismeque van pretendre i, sovint, aconseguir anorrear la diversitat cultural daquesta zona i de moltes altres. Lany 1986, aquest escriptor romanès decideix de marxar de Romania per instal·lar-se als Estats Units. Lobra de Manea inclou, sobretot, novel·la i assaig. En català tan sols se n’ha publicat La llengua nòmada, editat per Arcàdia Editorial l’any 2008, i Monuments a la vergonya (CCCB), conferència que l’autor romanès va fer el 19 d’octubre de 2009 a Barcelona. Manea és un intel·lectual de lalçada, per exemple, de Claudio Magris però, llastimosament, molt menys llegit. Al primer número de El funàmbul tenim el privilegi dhaver-ne pogut incloure un article: «Don Quixot, dissident», escrit el 2005.

En lentrevista que trobareu a continuació, Manea parla en un anglès deliciosament imperfecte de Kafka, de Celan, del concepte dintel·lectual, de la Xoà, del seu amic Ernesto Sábato, de lescriptura com a refugi i de lexili.