Roberto Bazlen

La talla de Roberto Bazlen (1902-1965) com a figura intel·lectual (concepte que li feia molta basarda) és enorme, però el silenci del seu anonimat encara la fa més evident. L’actitud i obra de Bazlen és un mirall que reflecteix la mediocritat i limitacions morals d’una immensa majoria d’autors cèlebres italians i d’arreu.

Bazlen no va publicar res en vida. No s’ho va plantejar o no ho va creure necessari. Va llegir molt, va recomanar i va traduir. Per mitjà dels informes de lectura que passava a diverses editorials (Einaudi i Adelphi, entre d’altres), va empènyer la publicació a Itàlia d’autors com Italo Svevo, Franz Kafka, Sigmund Freud, Maurice Blanchot, Witold Gombrowicz, o Robert Musil. A partir dels anys 70, gràcies a la iniciativa de Roberto Calasso, Adelphi va començar a publicar textos de Bazlen (obra és un mot que ell hauria trobat exagerat): la novel·la, Il capitano di lungo corso (1973); les cartes, Lettere editoriali (1968), i un seguit d’escrits esparsos, Note senza testo (1970) i Scritti (1984).

Quan Bazlen va néixer, Trieste encara formava part de l’Imperi austrohongarès. El seu pare era un luterà d’origen alemany, i la seva mare, una triestina jueva. Va ser amic d’Umberto Saba.

Al desè funàmbul hi trobareu un text d’Eugenio Montale sobre Bazlen i l’única traducció al català (de la qual em faig responsable amb orgull, malgrat els errors que deu contenir) de cap text de Bazlen: la de la meravellosa «Entrevista sobre Trieste».

bazlen

Anuncis

Desè funàmbul

A continuació teniu l’índex del desè funàmbul, dedicat a Trieste. Us podeu descarregar el número aquí: El funàmbul 10 Hivern 2017.

Número 10

Editorial

Pòrtic

El temps, Jaume Balmes

Monogràfic: Trieste

Trieste en els meus records, Gianfranco Franchi

«Trieste», Umberto Saba

Trieste i la literatura italiana, Valeria Riboli

La tríada estranya Svevo-Joyce-Gadda, Giorgio Pressburger

Record de Roberto Bazlen, Eugenio Montale

Entrevista sobre Trieste, Roberto Bazlen

Lletres triestines, Scipio Slataper

El gueto de Trieste, Umberto Saba

La comunitat eslovena, Miran Košuta

«Cant càrtsic», Srečko Kosovel

Trieste, Srečko Kosovel

«La meva tribu», Tomaž Šalamun

Trieste: una cruïlla a dos nivells, Manel Vila-Vidal

La bora, Gianni Stuparich

Carta a Mark Thompson, Giorgio Voghera

Giorgio Voghera vist per si mateix, Giorgio Voghera

El bistec de Svevo, Umberto Saba

Fumar, Italo Svevo

Joyce i Svevo a Trieste, Livia Venezziani Svevo

L’alumne de Joyce, Drago Jančar

Bibliografia triestina

Les fronteres lliscants de Claudio Magris, Antoni Martí Monterde

La iconografia del dolor, Simona Škrabec

Montserrat com una pàtria, Boris Pahor

Il Caffè San Marco

Ressenya

H. G. Wells: La màquina del temps. L’home invisible, Jorge Luis Borges

35 mil·límetres

Johnny Guitar (1954), Nicholas Ray, João Bénard Da Costa

Art menor

«Faràs dos trucs i t’obriré la porta», Feliu Formosa

Colofó

Dorothea Lange: la fotògrafa de la Gran Depressió, Robert Chesshyre

Rhema

Imatges

Vies

via-di-riborgo