L’any 2006, la magnífica editorial balear Lleonard Muntaner Editor va publicar Literatura i Holocaust. Aproximació a una escriptura de crisi, de Rosa Planas. Es tracta d’un assaig —amb pròleg de Jaime Vándor— en què Planas s’endinsa en l’escriptura que sorgeix d’una paradoxa tan trasbalsadora com impossible d’evitar: la necessitat de recordar i d’explicar la Xoà, tot sabent que és indicible. L’horror a què s’ha d’enfrontar el supervivent quan pretén dir, erigeix la memòria com a únic territori que pot habitar. Les gairebé dues-centes pàgines d’aquest llibre contenen unes breus aproximacions introductòries a les vides i obres de Primo Levi, Imre Kertész, Art Spiegelman, Aaron Appelfeld, Jean Améry, Hannah Arendt, Stanislaw Lem, Victor Klemperer i Paul Celan i, alhora, inclouen un assaig magnífic en què Planas reflexiona sobre les connexions entre tragèdia, memòria i literatura.
El quart número de El funàmbul inclou una entrevista amb Rosa Planas en què l’autora considera la manera com la literatura s’aproxima a la degradació humana que va significar la Xoà.
el funàmbul 