15 d’octubre de 1897
Berggase, 19
Benvolgut Wilhelm,
La meva autoanàlisi és, de fet, el que m’ocupa més ara mateix i em servirà de molt si arribo fins al final. Mentre m’hi dedicava de ple, de sobte la vaig haver d’interrompre tres dies; aleshores em fa fer l’efecte —el mateix de què tant se’m queixen els pacients— d’estar travat per dins i realment em vaig entristir fins que em vaig adonar que aquests tres dies (ara en fa vint-i-vuit) contenien fenòmens somàtics idèntics. De fet, van ser dos dies dolents amb una pausa entremig. A partir d’això, podríem extreure la conclusió que el període femení no és escaient per a treballar. Puntualment, al quart dia vaig començar una altra vegada. Naturalment, la pausa també va comportar un altre factor: la resistència a quelcom sorprenentment nou. D’ençà hi he estat molt encaparrat —tot i que mentalment fresc—, encara que m’afecten una bona pila de molèsties menors que provenen del contingut de l’anàlisi.
el funàmbul 