Egon Erwin Kisch (1885-1948) fou un cronista praguès de llengua alemanya. Va començar a ser conegut gràcies als reportatges que escrivia per al diari Bohemia, gairebé tots centrats en la vida als barris pobres de la capital txeca. És per això que a les biografies que en trobareu sempre el relacionen amb Zola i Dickens, tot i que de qui més beu és del contista txec Jan Neruda. Va participar en la Primera Guerra Mundial, i ben poc abans que s’acabés, va desertar de l’exèrcit austrohongarès. El seu origen jueu i la seva militància comunista van fer que durant el nazisme les seves obres fossin prohibides (i cremades) i, és clar, que hagués de fugir del seu país. L’únic lloc on es va estar una temporada relativament llarga (cinc anys) va ser a Mèxic, fins que al 1946 va poder tornar a Praga.
De la quantitat ingent d’obres que va escriure, en català no en podem llegir cap ni una: ni els articles i reportatges sobre Praga, ni la seva única novel·la, ni els llibres de viatges (Austràlia, Rússia, Xina, Mèxic), ni les memòries, ni els dos volums de reportatges sobre la Guerra Civil espanyola (Soldaten am Meeresstrand i Die drei Kühe).
Al sisè número de El funàmbul hi trobareu «Treballo amb Charlie Chaplin», un article força divertit que Egon Kisch va publicar a la revista nord-americana The Living Age el 15 d’octubre de 1929.
Chaplin i Egon Kisch de bracet
el funàmbul 