Trieste, com tot bon mite, ens situa en la cruïlla del dubte: en aquest cas, podem tirar pel dret i acabar sentenciant que la imatge que alguns intel·lectuals (amb Claudio Magris al capdavant) han construït d’aquesta ciutat com a centre neuràlgic de la diversitat europea té poc a veure amb la realitat, o podem mirar d’esbrinar què ens pot oferir un mite que, com tots, és més un mirall del que voldríem ser més que no pas del que som. Sigui com sigui, el monogràfic dedicat a Trieste ofereix un seguit de veus que pretén reflectir la varietat que aquest lloc geogràficament tan especial se suposa que significa pels qui encara creiem en una Europa que vagi més enllà dels interessos econòmics i de la preponderància absolutista dels estats, tot i saber que els principals defensors d’aquesta utopia van ser engolits i esmicolats fa més de 70 anys.
Umberto Saba, a la seva llibreria de vell de Trieste.
el funàmbul 