Giani Stuparich (1891-1961) no és només l’autor del magnífic L’illa (Ed. Minúscula, 2008): tota la seva obra val molt la pena. Aquí ens explica el fenomen típicament triestí que anomenen «la bora»:
Mentre que al voltant de la casa domina el terrabastall de la bora, una noia aprèn en el seu manual de geografia que «a Itàlia, la velocitat del vent ben poques vegades ultrapassa els 42 km per hora».
D’entre totes les ciutats italianes, tan sols Trieste té el gran privilegi de rebre durant l’any les visites freqüents, sobretot a l’hivern, d’un vent que, quan és lleuger, arriba a la velocitat de 60 km per hora, i que els dies que bufa amb furor, supera els 140.
Aquest vent és un visitant descortès i violent, a causa del qual la ciutat viu amb el «Jesús» a la boca. I bé que el coneixen tots els constructors i els enginyers de la llum i del telèfon, que mai no prenen les precaucions que calen ni calculen la violència d’aquest enemic dels cables que van de post a post, de les xemeneies i dels terrats. El coneixen el mariners que no reforcen bé les amarres. I tot i que per tradició i experiència els ciutadans el coneixen, mai no es preparen prou bé per afrontar-lo sense risc.
[…]
el funàmbul 
Moltes gràcies pel text i bon any vell i nou… És un dels molts llibres que no he llegit mai. Recorda el primer volum de memòries d’en Francesc de Borja Moll quan parla del pati de darrere de casa seva a Ciutadella, un paradís en dies de calma i un infern en temps de tramontana…
Bon final i principi d’any! Que vengui ben carregat de coses bones!!!
Pilar
El dj., 31 des. 2020, 10:59, el funàmbul va escriure:
> elfunambul posted: ” El text sencer en pdf Giani Stuparich (1891-1961) no > és només l’autor del magnífic L’illa (Ed. Minúscula, 2008): tota la seva > obra val molt la pena. Aquí ens explica el fenomen típicament triestí que > anomenen «la bora»: Mentre que al voltant de la ” >
Moltes gràcies a tu, Pilar! Per sort no ho podem llegir tot, oi?