Consells literaris de W. G. Sebald

W. G. Sebald va morir el 14 de desembre de 2001, a Norfolk, en un accident de cotxe. Viatjava amb la seva filla, que va sobreviure. Sebald acabava de publicar Austerlitz, i començava a tenir una mica de renom. Aquell 14 de desembre feia tres dies que havia acabat d’impartir un taller d’escriptura a la Universitat d’East Anglia. En aquella classe hi havia setze alumnes, dos dels quals —David Lambert i Robert McGill— van revisar els apunts i, un cop acarats amb els d’altres companys, van decidir de fer-los públics com a homenatge al seu professor. Els apunts van aparèixer al número 5 de la revista anglesa Five Dials. Al sisè número de El funàmbul els trobareu traduïts al català.

Universitat d'East Anglia

Universitat d’East Anglia

Anuncis

Els camins inescrutables del funàmbul

La idea, de sempre, ha estat sortir de Barcelona. Quan ho explicava, em deien: «Girona, Mataró, Granollers, Vic…» Doncs Lleida. A partir d’avui El funàmbul es pot trobar a la la capital del Segrià, concretament a tres llibreries: Llibreria Caselles, Punt de llibre i Abacus. No és pas que ens hàgim rendit a les exigències de cap distribuïdora: l’explicació d’aquest moviment té a veure amb la generositat de l’Albert Aixalà. Moltes gràcies, ara públiques. I, sí: encomanem-nos a Màrius Torres.

MariusTorres_02

Llegir W. G. Sebald

Llegir W. G. Sebald és deixar-se endur per centenars d’onades de frases llargues, denses i farcides de significats creuats. La prosa d’aquest autor alemany ens transporta a una mena d’endormiscament boirós, que a voltes fins i tot voreja el tedi. (Tanmateix, Sebald, que coneixia molt bé l’encarcarament de la majoria d’estudis acadèmics —va començar la seva obra literària per a escapar-ne— fa servir l’evidència d’aquest risc per fer avançar els seus relats d’una manera absolutament original.) Quan acabem de llegir les seves obres literàries —Nach der Natur. Ein Elementargedicht («Del natural»), Schwindel. Gefühle («Vertigen»), Els emigrats, Die Ringe des Saturn. Eine englische Wallfahrt («Els anells de Saturn»), i Austerlitz— el més intel·ligent és tornar a començar. I com podem definir els seus llibres? No són ficció, però tampoc no són assaig. No se sap què són. ¿Hem de creure que, cap al final del segle xx, un professor universitari alemany, exiliat voluntàriament a Anglaterra, es va inventar un gènere literari nou? No; tampoc. El que fa Sebald no inaugura cap gènere perquè no es pot escriure com ell sense caure en la paròdia o el ridícul. Referents? Els romàntics alemanys, Sir Thomas Browne, Robert Walser, Borges, Benjamin, Kafka… els cita ell mateix. «Melangia», «lirisme documental», «arqueologia del record i del silenci» n’han dit els crítics. Em fa l’efecte que intents com el d’aquesta entrada de dir quelcom que pugui inclinar algú a endinsar-se en l’obra de Sebald provocarien un somriure sorneguer sota el bigoti blanc d’aquest magnífic autor alemany. Tanmateix, cal llegir-lo i, sobretot, rellegir-lo per, com diu Susan Sontag, constatar que la grandesa literària encara és possible.

sebald-winfried-georg_580x285

Sisè índex funambulista

Aquest és l’índex del sisè número de El funàmbul, que apareixerà el 13 de juny.

Editorial
Pòrtic
La fertilitat de la terra i la qualitat del cel, Amerigo Vespucci
Monogràfic: W. G. Sebald
«Retrobament inesperat», Johann Peter Hebel
«La cour de l’ancienne école», W. G. Sebald
Responsabilitat i vergonya, Christopher Bigbsy
Una conversa amb W. G. Sebald, Joseph Cuomo
Consells literaris de W. G. Sebald, David Lambert i Robert McGill
Poètica de la digressió, Jonathan Long
Max i la bomba d’ariet, Patrick Charbonneau
Retrobament inesperat. Sobre l’encontre de Walter Benjamin i W. G. Sebald a la novel·la Austerlitz, Anna Montané
Resseguint les paraules i les passes de Sebald. Entrevista a Anna Soler Horta
«Max Ferber» (fragment final), W. G. Sebald
Ressenya
«Aniversari»: un poema de Gabriel Ferrater, Enric Iborra
35 mil·límetres
Treballo amb Charlie Chaplin, Egon Erwin Kisch
Art menor
«Retrat amb gat», Czesław Miłosz
Colofó
Silencis. Notes sobre els paisatges rurals i urbans d’Edward Hopper, Sherry Marker
Rhema
Imatges
Vies

sebaldweb