L’embriaguesa de Baudelaire i Nietzsche

«Perquè hi hagi art, perquè hi hagi realitzacions i contemplacions estètiques, és indispensable una condició fisiològica prèvia: l’embriaguesa. L’embriaguesa ha d’haver intensificat primer l’excitabilitat de la màquina sencera: sense això no hi ha art. Totes les menes d’embriaguesa, encara que tinguis uns condicionaments molt diferents, tenen la força d’aconseguir això: sobretot l’embriaguesa de l’excitació sexual, que és la forma més antiga i originària d’embriaguesa. […] L’essència de l’embriaguesa és el sentiment de plenitud i d’intensificació de les forces […]»

Crepuscle dels ídols (1887).

« Il faut être toujours ivre. Tout est là. C’est l’unique question. Pour ne pas sentir l’horrible fardeau du Temps qui brise vos épaules et vous penche vers la terre, il faut vous enivrer sans trêve.

Mais de quoi ? De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise. Mais enivrez-vous.

Et si quelquefois, sur les marches d’un palais, sur l’herbe verte d’un fossé, dans la solitude morne de votre chambre, vous vous réveillez, l’ivresse déjà diminuée ou disparue, demandez au vent, à la vague, à l’étoile, à l’oiseau, à l’horloge, à tout ce qui fuit, à tout ce qui gémit, à tout ce qui roule, à tout ce qui chante, à tout ce qui parle, demandez quelle heure il est ; et le vent, la vague, l’étoile, l’oiseau, l’horloge, vous répondront : « Il est l’heure de s’enivrer ! Pour n’être pas les esclaves martyrisés du Temps, enivrez-vous ; enivrez-vous sans cesse ! De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise. »

«Enivrez-vous» a L’spleen de Paris (1869)

Dissetè funàmbul

El dissetè funàmbul va aparèixer la tardor del 2019. El monogràfic es titulava «Perspectives». Aquí teniu el número:

Aquest n’era l’índex:

Editorial

Pòrtic / Carta d’Isaac Newton a Roger Cotes, Isaac Newton

Monogràfic / Perspectives

Dimarts, 5 d’agost, Cadaqués, Albert Ràfols-Casamada

L’astrònom i el geògraf, Valeriano Bozal

Musée des Beaux Arts, W. H. Auden

El retrat lliure a Venècia, Galienne Francastel i Pierre Francastel

Dürer, Thomas Mann

Els dibuixos de Watteau, John Berger

Els meus pensaments extravagants sobre el dibuix, Denis Diderot

La Belle Noiseuse, Roger Ebert

La sala Rubens al Museu d’Anvers, Hugo Claus

La segona tardor (fragment), Bruno Schulz

La primera generació de pintors moderns als Estats Units, Alfred H. Barr i William S. Lieberman

Credo creatiu, Paul Klee

Pintura abstracta, Joan Fuster

Les pintures del no-res, Denys Riout

Van Gogh Magog, Josep Palau i Fabre

Blagley, un pintor poc conegut, Alberto Torres

Les figues pintades, Marcel Schwob

Joan Miró, 1918, J. V. Foix

Pinzellades

Ressenya / Montaigne a peu, Robert Kopp

35 mil·límetres / Entrevista a Carl Theodor Dreyer

Art menor / Estació de servei, Elizabeth Bishop

Colofó / Del plaer i del turment de traduir, Carles Cardó

Rhema

Imatges

Vies