Roberto Bazlen

La talla de Roberto Bazlen (1902-1965) com a figura intel·lectual (concepte que li feia molta basarda) és enorme, però el silenci del seu anonimat encara la fa més evident. L’actitud i obra de Bazlen és un mirall que reflecteix la mediocritat i limitacions morals d’una immensa majoria d’autors cèlebres italians i d’arreu.

Bazlen no va publicar res en vida. No s’ho va plantejar o no ho va creure necessari. Va llegir molt, va recomanar i va traduir. Per mitjà dels informes de lectura que passava a diverses editorials (Einaudi i Adelphi, entre d’altres), va empènyer la publicació a Itàlia d’autors com Italo Svevo, Franz Kafka, Sigmund Freud, Maurice Blanchot, Witold Gombrowicz, o Robert Musil. A partir dels anys 70, gràcies a la iniciativa de Roberto Calasso, Adelphi va començar a publicar textos de Bazlen (obra és un mot que ell hauria trobat exagerat): la novel·la, Il capitano di lungo corso (1973); les cartes, Lettere editoriali (1968), i un seguit d’escrits esparsos, Note senza testo (1970) i Scritti (1984).

Quan Bazlen va néixer, Trieste encara formava part de l’Imperi austrohongarès. El seu pare era un luterà d’origen alemany, i la seva mare, una triestina jueva. Va ser amic d’Umberto Saba.

Al desè funàmbul hi trobareu un text d’Eugenio Montale sobre Bazlen i l’única traducció al català (de la qual em faig responsable amb orgull, malgrat els errors que deu contenir) de cap text de Bazlen: la de la meravellosa «Entrevista sobre Trieste».

bazlen

Anuncis

Trieste, avui

Trieste, com tot bon mite, ens situa en la cruïlla del dubte: en aquest cas, podem tirar pel dret i acabar sentenciant que la imatge que alguns intel·lectuals (amb Claudio Magris al capdavant) han construït d’aquesta ciutat com a centre neuràlgic de la diversitat europea té poc a veure amb la realitat, o podem mirar d’esbrinar què ens pot oferir un mite que, com tots, és més un mirall del que voldríem ser més que no pas del que som. Sigui com sigui, el monogràfic dedicat a Trieste ofereix un seguit de veus que pretén reflectir la varietat que aquest lloc geogràficament tan especial se suposa que significa pels qui encara creiem en una Europa que vagi més enllà dels interessos econòmics i de la preponderància absolutista dels estats, tot i saber que els principals defensors d’aquesta utopia van ser engolits i esmicolats fa més de 70 anys.

Immagine mostra. Umberto Saba. La poesia di una vita

Umberto Saba, a la seva llibreria de vell de Trieste.