Sovint els qui no pertanyem al món acadèmic universitari tendim a subratllar-ne molt més els defectes que no pas les virtuts. No és pas que no tinguem raó (i, va, siguem sincers, una mica d’enveja, a moments), però, de vegades, som injustos. Que és un ambient escleròtic i dinosàuric ho sap tothom. Que comparat amb països que hi ha «nord enllà» (i al sud, l’oest i l’est) fa més aviat vergonya, també. D’acord. Ara bé, en aquest sistema escleròtic, pesant i inútil hi he conegut gent d’una vàlua professional fora del comú. Professors abnegats, enamorats de la seva feina (entenent per feina, ensenyar). Idealistes i desinteressats. A El funàmbul en trobareu alguns i desitjo que, de cara al futur, encara més. Els qui som massa caòtics com per dedicar-nos gaire temps a una tasca en concret, de vegades som condescendents amb els especialistes, quan resulta que sense ells ben poca cosa podríem fer.
I ara un parell de mostres de reconeixement universitari internacional que afalaguen d’allò més. Primera: el professor de la Universitat de Tel-Aviv, Itamar Even-Zohar ha cregut oportú penjar al seu web la traducció al català de «El paper de la literatura en la creació de les nacions d’Europa», un text seu que va aparèixer a El funàmbul 5. Segona: el professor retirat de la Universitat d’Oxford i amic de W. G. Sebald durant gairebé vint anys, Richard Sheppard, m’ha demanat que li enviï un exemplar del número 6 que li agradaria que formés part de la bibliografia sobre Sebald que fa anys que recopila. (Els sebaldians potser el coneixen per les contribucions impagables que va fer a Saturn’s Moons.) L’esbalaïment ja fa temps que s’ha instal·lat a can funàmbul.
el funàmbul 