Rilke i Hammershøi

El text sencer en pdf

El vuitè funàmbul contenia una recreació de la visita que el 1904 Rilke va fer a Vilhelm Hammershøi a Copenhagen. El text és de la poeta anglesa Nichola Dean.

«Ahir vaig conèixer Hammershøi… Estic segur que com més t’hi relaciones, més l’entens i més aprens a valorar la seva senzillesa natural. Tornaré a veure’l, però no podrem conversar perquè ell només parla danès i entén molt poc l’alemany. Em va fer l’efecte que pinta i prou, i que no pot o no vol fer res més.» Aquesta és la descripció que Rainer Maria Rilke va fer de la trobada que, a la tardor de 1904, va tenir amb Vilhelm Hammershøi, a Copenhaguen. L’interès i l’admiració de Rilke coincidia amb l’èxit que l’artista danès tenia en aquell moment a Alemanya. L’autor austríac volia escriure un assaig sobre aquest pintor, una tasca que la incapacitat de Hammershøi per a mantenir cap conversa va complicar molt. Tot i que Rilke esmenta breument aquesta visita en algunes cartes, mai no va completar l’assaig.

Nietzsche llegeix Rilke

«Morir amb orgull quan ja no es pot viure amb orgull. La mort escollida lliurement, la mort realitzada a temps, amb lucidesa i alegria, entre fills i testimonis: de manera que encara sigui possible un comiat real en el qual assisteixi el qui s’acomiada, així com una taxació real del que s’ha aconseguit i volgut, una summa de la vida […]»

Crepuscle dels ídols (1887).

«Aquest distingit hotel és molt antic. En l’època del rei Clodoveu ja s’hi podia morir en alguns jaços. Ara s’hi mor en cinc-cents cinquanta-nou llits. En sèrie, naturalment. És evident que, a causa d’una producció tan intensa, cada mort particular no queda tan ben acabada, però això importa poc. El que compta és el número. Qui dona importància encara a una mort ben acabada? Ningú.»

Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910)

Interiors al tercer funàmbul radiofònic

Ja podeu escoltar el tercer funàmbul radiofònic. Es diu «Interiors» i hi apareixen Kafka, Baudelaire, Van Gogh, Vilhelm Hammershøi i Rilke, «Els morts» de James Joyce, Jacint Verdaguer i alguns altres. La música la posen Carl Nielsen, C. W. Gluck, Dvorak, Chopin, Roger Mas, Peter & Gordon i altres genis. Llàstima del locutor, accelerat i nerviós. Un dia n’aprendré.