La malaltia i la mort són, potser, les úniques coses que un tirà té en comú amb els seus súbdits. És en aquest sentit i prou que una nació es beneficia de ser governada per un home gran. La consciència de la nostra mortalitat no ens il·lumina necessàriament ni ens suavitza, però el temps que un tirà dedica a reflexionar sobre el seu metabolisme, per exemple, és temps robat als assumptes d’estat. La tranquil·litat domèstica i la internacional estan en proporció directa al nombre de malalties que preocupen el nostre primer secretari del Partit, o el nostre president vitalici. Fins i tot si aquest tirà és prou agut com per aprendre l’art de la crueltat addicional, inherent a qualsevol malaltia, acostuma a dubtar força a l’hora d’aplicar aquest coneixement adquirit a les intrigues de palau o a la seva política exterior, encara que només sigui perquè instintivament cerca de restablir el seu estat de salut previ o simplement creu que es recuperarà del tot.
Arxiu d'etiquetes: Joseph Brodsky
Onzè funàmbul
Aquí teniu l’onzè funàmbul: el funàmbul 11 primavera 2018 Aquest n’és l’índex:
EDITORIAL
PÒRTIC / A l’estació de tren, Isaac Bàbel
MONOGRÀFIC / Franz Kafka
L’encisadora rialla de Kafka, Ramon Barnils
Kafka mal interpretat, Paul Reitter
De Kafka a Gorbatxov, Norman Manea
Cronologia de Franz Kafka
Kafka i els seus precursors, Jorge Luis Borges
Un rellotge avançat, Sultana Wahnón
A la recerca de l’Ottla, la germana preferida de Kafka, Subash Jaireth
La resposta de Kafka, Roland Barthes
Kafka: una sensibilitat misteriosa, Primo Levi
23 de setembre, Feliu Formosa
Després de la transformació, Robert Caner-Liese
Kafka en català
Una pàgina antiga, Franz Kafka
Entrevista a Orson Welles arran de la pel·lícula El procés, Hugh Wheldon
«Ein Traum», Jorge Luis Borges
La darrera carta de Franz Kafka
La darrera carta de Milena Jensenská
RESSENYA / L’Epistolari de Maragall, Carles Soldevila
35 MIL·LÍMETRES / François Truffaut o els malentesos, Claude-Marie Trémois
ART MENOR / «L’infinit», Giacomo Leopardi
COLOFÓ / Sobre la tirania, Joseph Brodsky
RHEMA
IMATGES
VIES
La censura al divuitè funàmbul radiofònic
El divuitè funàmbul radiofònic està dedicat a la censura. A les censures, més ben dit. Hi parlem de Joseph Brodsky, de Danilo Kiš, de la Inquisició, gràcies a Norman Manea de El Quixot, i hi llegim un relat de Sławomir Mrożek. No us perdeu la intervenció de Fèlix Edo Tena reivindicant la figura de Manuel de Pedrolo, un autor censurat doblement, maltractat pel món editorial i polític (que acostumen a ser el mateix). La música la posen John Zorn i Damien Jurado, entre d’altres.
Breu comentari final: comprovo que l’idil·li de El funàmbul amb el País Valencià continua més ferm que mai, ara gràcies a les aportacions de Fèlix Edo. Si aquest fos un país just (o, si més no, més net), en Fèlix ocuparia el lloc que tants mediocres fa anys que segresten en molts diaris, revistes i institucions culturals. Si no em creieu, llegiu-lo i escolteu-lo.
El procés de Joseph Brodsky
Normalment, si un estat totalitari t’acusa de paràsit social, és que vas bé. El problema és que l’estat no és limita a mirar de definir-te i prou. Passen coses. Per exemple, l’any 1964 Joseph Brodsky va ser condemnat a cinc anys de treballs forçats a Arkhànguelsk. Les actes del judici s’han conservat. Aquest és un fragment de la sessió del 18 de febrer:
Jutge: A què us dediqueu?
Brodsky: Escric poesia. Tradueixo. Suposo que…
Jutge: No ens interessa el que suposeu. Poseu-vos dret com cal. No us arrepengeu a la paret. Mireu el jurat. Contesteu com cal. […] Teniu alguna feina?
Brodsky: Jo em pensava que això era una feina.
Jutge: Contesteu com cal!
Brodsky: Escric poemes. Creia que me’ls publicarien. Suposo que…
Jutge: No ens interessa el que suposeu. Contesteu-me, per què no treballeu?
Evidentment, l’acusat ja estava condemnat abans que el judici se celebrés.
El 1972, Brodsky va estar-se a Viena i Londres i després es va establir definitivament als Estats Units. El 1987 va guanyar el Premi Nobel de literatura. Per sort, en català des de 2011 podem llegir algunes de les obres més importants d’aquest autor. Viena Editors en va publicar La marca de l’aigua; Edicions de 1984, Poemes escollits, i la Universitat de València, En una cambra i mitja. Podríem dir que aquests textos, juntament amb la necrologia que va dedicar a Nadejda Mandelstam i «Sobre la tirania» —que apareixerà a El funàmbul en un futur no gaire llunyà—, formen el cànon brodskià.
Al segon número de El funàmbul, Enric Iborra escriu una ressenya sobre En una cambra i mitja amb la seva mestria i claredat habituals.